Karl Herner
Karl Herner (també: Carl Herner;[1] Rendsburg (Schleswig-Holsteins), 23 de gener, 1836 - Hannover (Baixa Saxònia), 16 de juliol, 1906), va ser un violinista, répétiteur, director musical,[2] mestre de la capella reial[3] i compositor alemany.[4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 gener 1836 Rendsburg (Alemanya) |
Mort | 16 juliol 1906 (70 anys) Hannover (Alemanya) |
Activitat | |
Ocupació | Geiger, músic, director musical, compositor, répétiteur |
Biografia
modificaKarl Herner va estudiar música al Conservatori de Praga entre 1852 i 1855, especialment per a violí i piano. També va ser un estudiant temporal de Joseph Joachim.[4] Herner va aparèixer com a músic en orquestres d'Hamburg, Kiel, Copenhaguen, Brussel·les i Braunschweig abans de treballar a Hannover des de 1858.[4]
A Hannover, Karl Herner va aparèixer, entre altres coses, com a membre del primer quartet dirigit per Joseph Joachim, principalment amb obres de Johann Sebastian Bach i Woldemar Bargiel.[4] Com a pianista, també va acompanyar el violinista i compositor belga Henri Vieuxtemps i la cantant d'òpera italiana Carlota Patti en les seves gires per Europa.[5] El 1864, durant l'època del Regne de Hannover, Karl Herner es va convertir en membre de l'Associació d'Artistes de Hannover amb seu a la ciutat residencial.[4] El fill d'Herner, Julius Herner, també va néixer a Hannover el 27 de juliol de 1866.[5]
Després que Herner va treballar inicialment com a repetidor al "Hannover Court Theatre", va ser nomenat director de cor el 1869 i després director musical el 1877. A partir de 1887, Herner va treballar a Hannover amb el títol de mestre de capella,[4] abans de retirar-se el 1900.[5]
A més de les seves funcions de lideratge, Herner també va sorgir com a compositor, especialment amb cançons i cançons corals, així com obres orquestrals[4] com el ballet "The Witches' Festival", recitatius per a lOberó de Carl Maria von Weber i obertures per a la òperes Schön Rottraut i Jussuff und Suleika.[5]
Karl Herner va morir a Hannover el 1906. La seva tomba es pot trobar al cementiri de la ciutat d'Engesohde[4] a la secció 30, sepultura número 1253–1254.[3]
Vegeu també
modifica- Llista de membres de l'Associació d'Artistes de Hannover-[1](alemany)
Referències
modifica- ↑ Vergleiche die Angaben unter der GND-Nummer der Deutschen Nationalbibliothek
- ↑ https://web.archive.org/web/20170731161853/http://gwlb.de/nis/niedersaechsische_personen/(Memento des Originals vom 31. Juli 2017 im Internet Archive) Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. in der Datenbank Niedersächsische Personen (Neueingabe erforderlich) de/https://arz.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%D9%83%D8%B3_%D9%88%D8%A7%D8%AC%D9%8A%D9%86%D9%83%D9%86%D9%8A%D8%AA%D8%B4%D8%AA/zuletzt[Enllaç no actiu] abgerufen am 10. November 2016
- ↑ 3,0 3,1 Karin van Schwartzenberg (Verantw.): Ehrengräber und Gräber bedeutender Persönlichkeiten auf dem Stadtfriedhof Engesohde, Faltblatt DIN A3 mit Übersichtsskizze, hrsg. von der Landeshauptstadt Hannover, Der Oberbürgermeister, Fachbereich Umwelt und Stadtgrün, Bereich Städtische Friedhöfe, Sachgebiet Verwaltung und Kundendienst, Hannover, 2012
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 https://de.wikipedia.org/wiki/Hugo_Thielen/Herner[Enllaç no actiu], Karl. In:/https://de.wikipedia.org/wiki/Dirk_B%C3%B6ttcher/Klaus[Enllaç no actiu] Mlynek, Waldemar R. Röhrbein, Hugo Thielen:https://de.wikipedia.org/wiki/Hannoversches_Biographisches_Lexikon/Von[Enllaç no actiu] den Anfängen bis in die Gegenwart. Schlütersche, Hannover 2002, ISBN 3-87706-706-9, S. 164f.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Hugo Riemann:/https://de.wikipedia.org/wiki/Riemann_Musiklexikon/[Enllaç no actiu] Bd. 1, Paderborn: Salzmann Verlag, 2015, ISBN 978-3-84608-632-2, S. 460; online über Google-Bücher
Bibliografia
modifica- Neuer Theater-Allmanach. Theatergeschichtliches Jahr- und Adressen-Buch (fundada el 1869), ed. de la Cooperativa de membres de l'escenari alemany, Berlín 1902: impremta i editorial per encàrrec de F. A. Günther & Sohn, pàg 99; Vista prèvia a través de Google Books