Juz' de Muruh
El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca. El nom correspon al municipi de Muro.
| ||||
| Tipus | Juz  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Mallorca | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Emirat de Mayūrqa | |||
| ||||
Comprenia, a grans trets, els actuals termes de Muro, Santa Margalida, Llubí i Maria. Fins al segle xix, Llubí depengué de Muro i Maria de Santa Margalida, mentre que la divisió entre Muro i Santa Margalida es materialitzà ja en la butla del papa Innocenci IV de 1248, però durant un temps foren anomenats Sant Joan de Muro i Santa Margalida de Muro.[1] Una part de les seves terres eren producte de la dessecació de part de l'Albufera, i segons una hipòtesi, d'aquí podria venir el nom del districte, una transcripció errònia de muruj (àrab: مُرُوج), plural de marj 'prat'.[2][3]
Després de la conquesta catalana a partir de 1229, les seves terres es repartiren entre els conqueridors, i el juz de Muruh caigué en la porció del comte Ponç d'Empúries, qui, al seu temps, cedí la meitat del districte a Bernat Descoll, anteriorment abat de Sant Feliu.[4] Fins al segle xiv, bona part de les terres de l'antic districte eren en mans dels Torrella.[1]
La tradició historiogràfica[5] anomenava erròniament el districte de Muro amb el nom d'Algebelí. Aquest relat, avui en dia obsolet, té a l'origen la identificació de l'alqueria d'Algebelí en la vila de Muro obra de l'historiador Joan Binimelis, i continuat per homes de prestigi com el cardenal Despuig, Jeroni de Berard i Joaquim Maria Bover.[6] En realitat, aquesta identificació és impossible, perquè l'alqueria d'Algebelí correspongué a la partida del rei, mentre que tot el districte de Muro correspongué al comte d'Empúries.[7] L'alqueria d'Algebelí es correspon, en realitat, amb la possessió de Gabellí, dins el terme de Campanet, que en el Repartiment fou assignat a la part reial.[8] L'agrupació folklòrica Revetla d'Algebelí de Muro deu el seu nom a aquesta tradició historiogràfica.[9]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Rosselló Bordoy, 2007, p. 279.
- ↑ Rosselló Bordoy, 2007, p. 44.
- ↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 25. Palma: Promomallorca, p. 106. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Muro». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 11. Palma: Promomallorca, p. 266. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Juz' de Muruh». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Santamaría, 1989, p. 69.
- ↑ Santamaría, 1989, p. 70-71.
- ↑ Santamaría, 1989, p. 72.
- ↑ Perelló, Manu «La Revetla de Algebelí presenta la primera edición del festival Sa Riba Folk» (en castellà). Diario de Mallorca [Muro], 31-07-2007 [Consulta: 16 desembre 2012].