Juz' d'Inkan
El juz d'Inkan era un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca. Tenia una superfície aproximada d'uns 200 km² i abastava els actuals termes municipals d'Inca, Mancor, Selva, Campanet, Búger i sa Pobla, tot i que, en la seva perifèria, els seus límits no són exactes; per exemple, la part corresponent a sa Pobla de l'Albufera no en formava part i, en canvi, l'Alqueria de Vernissa sí (la major part actualment al terme d'Alcúdia).
Tipus | Juz | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
El topònim Inkan podria derivar de l'arrel berber w.n que significa ‘pujada, elevació o terreny ascendent’.
El Repartiment, el Llibre dels fets de Jaume I i la documentació feudal immediata a la Conquesta de Mallorca són les principals fonts que ens informen de les seves característiques en l'època anterior. Així queda constància d'una vila ubicada a l'actual Inca, que disposava de mercat o assoc i de mesquita. La seva ubicació es degué veure afavorida per l'existència d'un nus de comunicacions fonamentat en la mahayyat Inkan (‘camí d'Inkan'), principal via de sortida de Madina Mayurqa cap a l'interior de l'illa i que en arribar a la vila es ramificava cap als districtes d'al-Jibal, Bullansa, Muruh, Djijnaw-Bitrah, Manaqur i Yartan. El medi rural estava conformat per 78 alqueries, 40 rafals i dues propietats sense especificar, que sumen 855 jovades, amb una extensió mitjana de 7 jovades, però amb extrems que van des d'1 a 50 jovades; així mateix el terme disposava de 15 molins d'aigua ubicats a la ribera dels distints torrents que hi transcorren en direcció a l'Albufera.
Sobre la base territorial del juz d'Inkan, es formà la demarcació feudal de la Batlia d'Inca i la divisió parroquial immediata a la conquesta amb Santa Maria d'Inca, Sant Llorenç de Selva i Sant Miquel de Campanet.
Bibliografia
modifica- Llabrés i Martorell, Pere Joan; Rosselló i Vaquer, Ramon. Inca en la Història. 1229-1349, 1998.
- Rosselló Bordoy, Guillem. Mallorca musulmana. Palma: UIB, 2007.