Juan Luis Beigbeder Atienza

Va prendre part en les guerres d'Àfrica de 1909-1910, participant en els combats de Aid Yedida, Benicorfet, Beni-Hosmar, Beni-Salem i en la marxa sobre Xauen. Després del seu ascens a tinent coronel, fou nomenat agregat militar a l'Ambaixada d'Espanya a Berlín.

Es va sumar a la revolta militar del 17 de juliol de 1936: com a Delegat d'Afers Indígenes, es va encarregar d'organitzar les tropes mores que en nombre d'uns 50.000, s'alinearien amb Franco al llarg de la contesa. El 18 de juliol va acudir a informar al khalifa Muley Hassan i al gran visir de Tetuan de la rebel·lió militar que estava tenint lloc, aconseguint el suport de tots dos caps.^[1] Aquesta acció li va proporcionar l'amistat i col·laboració de les autoritats marroquines durant la resta de la contesa.^[1]

Autoritzat per Franco, va tractar amb el general Kuhlenthal (agregat militar de l'Ambaixada alemanya a París i amic seu) de l'enviament d'avions de transport, que serien comprats per societats privades alemanyes. Va ser nomenat Alt Comissari d'Espanya al Marroc el 13 d'abril de 1937., El 2 de desembre de 1937 va tenir lloc la primera reunió del recentment creat Consell Nacional del Movimiento, Beigbeder va ser un dels cinc militars que hi va participar com a conseller.^[2]

En agost de 1939 és nomenat per Franco ministre d'Afers Exteriors, càrrec que ocupà fins al 16 d'octubre de 1940.^[3] Després del començament de la Segona Guerra Mundial i l'imparable avanç de les tropes alemanyes en el front europeu, Franco substitueix l'anglòfil Beigbeder per Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i conegut germanòfil. Va passar a la reserva amb el grau de general. En opinió de Francisco Franco Salgado-Araujo, la seva feblesa per les dones la feia compatible amb tots els seus vicis:

El mateix autor posa en boca del seu cosí el dictador Francisco Franco, en relació amb l'entrevista que va mantenir amb Adolf Hitler a la localitat fronterera d'Hendaia, les següents paraules:

Avançada la contesa mundial, va ser confinat sota arrest domiciliari en Ronda. L'any 1943, davant el gir que prenia la II Guerra Mundial a favor dels aliats, va conspirar amb el general Aranda a favor d'una restauració de la Monarquia, malgrat la qual cosa va ser rehabilitat i es va encarregar d'una missió davant el president Roosevelt que va contribuir a mitigar l'hostilitat cap a Franco de les potències vencedores en 1945.

• Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem: Nomenat cavaller d'aquesta ordre el 1940, amb el grau de Gran Creu.
• Gran Creu de la Medahuia: El khalifa Hassan Ben el Mehedi Ben Ismael li va concedir la condecoració, a petició del llavors Alt Comissari al Marroc, Rafael García Valiño. Segons el parer del mateix Francisco Franco aquesta concessió va ser una maniobra per rehabilitar-lo, després del seu cessament com a canceller, en el mitjans indígenes marroquins, i també fruit de la gran amistat que l'unia amb l'ambaixador britànic.

L'escriptora María Dueñas fa un retrat d'aquest personatge en la seva primera novel·la El tiempo entre costuras (2009), parcialment ambientada en la Ciutat internacional de Tànger i a Tetuan (capital del Protectorat Espanyol al Marroc) durant el context de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.