Josep Anton Codina i Olivé
Josep Anton Codina i Olivé (Barcelona, 24 de novembre de 1932 - Barcelona, 13 de març de 2021)[1] fou un director de teatre i dramaturg català. Al llarg de la seva extensa trajectòria professional va destacar com a director de teatre, tot i que també va treballar com a professor, organitzador i programador de cicles teatrals i poètics, entre altres coses. L'any 2018 va rebre el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 novembre 1932 Barcelona |
Mort | 13 març 2021 (88 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | director de teatre, dramaturg |
Biografia
modificaL'inici de la seva activitat es remunta a l'any 1958 amb la fundació de l'Equip d'Expressió Dramàtica dins del moviment escolta de Catalunya, juntament amb Jordi Vilanova i Bosch, Francesc Albors, Jordi Aguadé i Albert Boadella, destinada a millorar les tècniques d'expressió artística.[3] D'altra banda, també es va moure dins de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona ajudant a ensobrar les invitacions, a més de participar com a actor. Així mateix, va col·laborar com a crític teatral a la revista Serra d'Or.[4]
A continuació, l'any 1963, va entrar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) com a alumne i ajudant de direcció de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat. D'aquesta manera va participar en muntatges com Vent de garbí i una mica de por (1964) i Ronda de mort a Sinera (1965), entre altres obres. La companyia va suposar una renovació molt gran dins l'escena teatral del moment i en la millora professional dels actors, directors, escenògrafs, etc.[3]
La seva primera direcció professional fou Los títeres de Cachiporra (1964), obra de Federico García Lorca realitzada amb alumnes de l'EADAG, així com Balades del clam i la fam (1968) de Xavier Fàbregas i, Juli Cèsar (1968) de Shakespeare. L'any 1970 va estrenar en la clandestinitat Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, obra de Maria Aurèlia Capmany.[2]
A banda d'això, l'any 1965 va marxar a Itàlia per millorar els seus estudis teatrals, estada que li serviria per conèixer el Cabaret Literari i que l'inspiraria més endavant.[3] A més a més, va tenir l'oportunitat de treballar amb altres directors com Gianfranco de Bosio, Aldo Trionfo, Franco Enriquez i Carlo Quartucci.[4]
Des de l'any 1968 fins al 1975 forma la companyia Ca, Barret! amb Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover. Durant aquesta etapa s'encarrega de la direcció i producció d'espectacles de cabaret realitzats a la Cova del Drac, obres on es barreja el cant i el ball i a on s'aprofita per parlar de temes d'actualitat.[3] Són exemple Manicomi d'estiu (1968) de Jaume Vidal Alcover, Homenatge a Picasso (1971) de Josep Palau i Fabre, Dones, Flors i Pitança de Maria Aurèlia Capmany, etc. Després, l'any 1975 funda la companyia La Roda on dirigeix Varietat de varietats de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia, entre d'altres.
Cal destacar també la seva col·laboració com a professor en diverses institucions: entre els anys 1966 i 1995 va treballar a les Escoles Laietània, l'any 1972 a l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants, l'any 1974 a l'Escola d'Actors de Barcelona.[5] Així mateix, l'any 1980 dirigeix amb Pere Salabert l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de Tarragona i, per acabar, l'any 1988 comença a treballar a l'Institut del Teatre de Barcelona com a professor i coordinador. També, a l'Institut del Teatre, va col·laborar amb el MAE en tasques de documentació i recerca des de finals dels anys 80 i va dirigir els teatres de l'Institut a principis del 2000.
Fou també organitzador dels Festivals de Teatre de Tarragona (del 1971 al 1983) i del Festival Grec (edició del 1984 i 1985).
Fons
modificaL'estiu del 2019 va fer donació del seu fons al Museu de les Arts Escèniques de Barcelona.[6] Aquest aplega tota la documentació referent a la producció d'obres no realitzades, d'obres realitzades, d'obres on ha participat com a ajudant de direcció, a més de com a professor i organitzador de diferents esdeveniments. En destaquen principalment els programes de mà, els cartells, els guions, les projeccions escèniques i cinc titelles; els titelles representen als fundadors dels Quatre Gats, dissenyades per a l'espectacle Hometages a Picasso, i al propi Josep Anton Codina.[7]
Muntatges
modifica- 1967, 16 març. Aquí no ha passat res. Original de Joan Soler i Antich. Estrenat a la Cúpula del Coliseum de Barcelona per l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual
- 1967, 27 juny. Balades del clam i la fam. Original de Xavier Fàbregas. Estrenat a la Cúpula del Coliseum de Barcelona per l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
- 1968. Els mites de Bagot, original de Xavier Romeu
- 1968, 24 juny. Juli Cèsar. Original de William Shakespeare, traducció de Josep Maria de Sagarra. Estrenat a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, per la companyia Alpha 63
- 1968, 29 octubre. Vent de garbí i una mica de por. Original de Maria Aurèlia Capmany. Estrenat al teatre Romea de Barcelona per la Nova Companyia de Barcelona
- 1968, 22 desembre. Manicomi d'estiu o la felicitat de comprar i vendre. Espectacle de cabaret de Jaume Vidal i Alcover, estrenat a la Cova del Drac de Barcelona per la companyia Ca Barret.
- 1969, 2 febrer. Alícia en terra de meravelles. Adaptació escènica de Xavier Romeu del llibre de Lewis Carroll.
- 1969, 10 març. Ànimes de càntir. Original de Xavier Romeu
- 1969. Varietats-2. Espectacle de cabaret, amb textos de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal i Alcover, representat a la Cova del Drac de Barcelona.
- 1970, 21 novembre. Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. Original de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu
- 1973. La comèdia dels errors de W. Shakespeare. Traducció de Josep Maria de Sagarra. A càrrec de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants. Teatre Grec de Barcelona.
- 2011, 2 maig. Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. Original de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu
Referències
modifica- ↑ CCMA 13-3-2021
- ↑ 2,0 2,1 «Josep Anton Codina i Olivé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Peidro, M., Verdial, E. «Josep Anton Codina.». Assaig De Teatre: Revista De l'Associació d'Investigació I Experimentació Teatral, 12, 1998, pàg. 267 [Consulta: Consulta 27 novembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 Graells, G. Josep Anton Codina: una fita en el paisatge teatral. Barcelona: Diputació de Barcelona. Institut del Teatre., 2019. ISBN 978-84-9803-875-0.
- ↑ Escola d'Actors de Barcelona
- ↑ Fons Josep Anton Codina al CDMAE
- ↑ «Donatiu de titelles de Josep Anton Codina». [Consulta: 13 desembre 2019].