Johann Kuhnau
Johann Kuhnau (Geising, 6 d'abril de 1660 - Leipzig, 5 de juny de 1722) va ser un compositor alemany del Barroc, organista i clavecinista.[1] Va obtenir el càrrec de cantor a l'església de Sant Tomàs de Leipzig, precedint en aquest càrrec a Johann Sebastian Bach; va tenir com alumnes destacats Johann Paul Kunzen, Johann David Heinichen, Johann Theodor Roemhildt[2] i Christoph Graupner. Va romandre a Leipzig fins a la seva mort.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1660 Geising (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 5 juny 1722 (62 anys) Leipzig (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Thomaskantor | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Julius Kunstlieb Johann Cuno |
| Formació | Kreuzschule |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, teòric musical, matemàtic, director de cor, organista, musicòleg, jurista |
| Activitat | 1689 - |
| Moviment | Música barroca |
| Professors | Vincenzo Albrici |
| Alumnes | Reinhard Keiser, Johann David Heinichen i Georg Gottfried Wagner (en)  |
| Instrument | Orgue |
    
| |
El més destacat de la seva obra són les seves composicions per a instruments de tecla. També va escriure música religiosa en forma de cantates i una novel·la, Der musicalische Quack-Salber, en la qual relata les aventures d'un personatge a través de l'Alemanya del segle xviii. Aquesta obra és de gran valor per comprendre l'ambient musical i social de l'època.
Obra
modificaJohann Kuhnau va publicar en vida quatre llibres de peces per a instruments de tecla:
- El primer Clavier-Übung (1689) i el segon Clavier-Übung (1692). Ambdós Clavier-Übung contenen cada un set partites.
- Frische Clavier Früchte, oder Sieben Sonaten (1696) ("Fruits frescos per al teclat, o 7 Sonates). Amb set sonates, va ser la primera publicació en la qual s'atorga el nom de sonata a una obra per a solista.
- Sechs Musikalische Vorstellugen einiger Biblische Historien (1700) ("Sis representacions musicals d'algunes històries bíbliques"). Conté les sis peces també conegudes com a "Sonates Bíbliques". Inclou alguns dels exemples més primerencs de música programàtica extensa, que intenta descriure assumptes molt més variats que algunes peces d'èpoques anteriors de Byrd o Frescobaldi, que representaven batalles. La quarta d'aquestes últimes sonates va servir d'estímul a Bach per compondre el seu Capriccio en si bemoll major (BWV 992) "En marxar el germà estimat".
Bibliografia
modifica- The New Grove Dictionary of Music and Musicians, Stanley Sadie. 20 vol. Macmillan Publishers Ltd., Londres, 1980. (ISBN 1-56159-174-2) (anglès)
- Ferguson, Howard: Las primeras obras para teclado. A Matthews, Denis: La Música para Teclado, Taurus Ediciones, Madrid, 1986. (ISBN 84-306-5607-3) Títol original: Keyboard Music, Penguin Books, 1972. (castellà)(anglès)
Referències
modifica- ↑ «Johann Kuhnau | German composer» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 1344. (ISBN-84-239-4551-0)