Jocs de guerra (pel·lícula)

Durant un simulacre sorpresa d'un atac nuclear, molts operadors de l'Ala estratègica de míssils de la Força Aèria dels Estats Units no es mostren disposats a girar la clau necessària per llançar un atac amb míssils. Aquestes negatives convencen a John McKittrick (Dabney Coleman) i altres enginyers de sistemes en el NORAD que els centres de control de llançament de míssils han de ser automatitzats, sense intervenció humana. El control se cedeix a un superordinador del NORAD, anomenat WOPR (War Operative Plan Response) i que està programat per realitzar contínuament simulacions militars i aprendre amb el temps.

David Lightman (Matthew Broderick) és un estudiant brillant, però sense motivació, d'una escola de secundària de Seattle i hacker. Després de rebre una mala qualificació a l'escola, utilitza la seva microcomputadora IMSAI 8080 per introduir-se en el sistema informàtic de l'escola. A continuació, canvia la seva nota i fa el mateix amb la seva amiga i companya de classe Jennifer Mack (Ally Sheedy). Més tard, en anar marcant tots els números telefònics de Sunnyvale, Califòrnia, per trobar nous jocs d'ordinador que anaven a ser presentats, un equip, que no s'identifica, intriga David. En l'equip es troba una llista de jocs, començant amb jocs generals d'estratègia: els escacs, dames, backgammon i el pòquer i després passen a títols: a "Escenari global biotòxic i guerra química" i "Guerra Mundial termonuclear", però no pot seguir endavant. Dos amics hackers li expliquen el concepte d'una porta posterior i suggereixen el rastreig de Falken del que es fa referència en "Laberint de Falken", el primer joc de la llista. David descobreix que Stephen Falken és un investigador d'intel·ligència artificial, i endevina correctament que el nom del seu fill mort "Joshua" és la contrasenya de porta posterior.^[2]

• Matthew Broderick: David Lightman
• Dabney Coleman: Dr. John McKittrick
• John Wood: Dr. Stephen Falken i la veu de Joshua/WOPR
• Ally Sheedy: Jennifer Mack
• Barry Corbin: General Jack Beringer
• Juanin Clay: Pat Healy
• Dennis Lipscomb: Watson
• Joe Dorsey: Coronel Joe Conley
• Michael Ensign: Ajudant de Beringer
• Michael Madsen: 1r tinent Steve Phelps
• Alan Blumenfeld: Mr. Liggett
• Maury Chaykin: Jim Sting
• Eddie Deezen: Malvin
• Art LaFleur: Guard Gainsburg
• Stack Pierce: Airman
• Stephen Lee: Sergent Schneider

Malgrat el temps passat, la pel·lícula segueix mantenint atractiu en ser una de les primeres obres cinematogràfiques a mostrar una primitiva i emergent internet, amb els seus mòdems telefònics i les seves pantalles de fòsfor repletes de línies de comandes. Molt vinculat a tot això està la figura del hacker, perfectament encarnat en Matthew Broderick i el protagonisme subjacent en la computadora totpoderosa, prototip de les perilloses intel·ligències artificials: el Skynet de Terminator que vindria tan sols un any després.

• La computadora que usava David a la seva habitació era un IMSAI 8080
• El decorat del NORAD va ser el més car fins a aquella data. Va costar un milió de dòlars.
• La productora va haver d'instal·lar una màquina recreativa d'Atari Galaga i una altra de Coleco Galaxian a la casa de Matthew Broderick perquè aquest practiqués per a una escena.
• La pel·lícula va inspirar el joc DEFCON.
• En el llibre Ready Player One, de l'escriptor Ernest Cline, una de les endevinalles a completar per part del protagonista del llibre és recrear amb exactitud tota l'actuació de Matthew Broderick en aquesta pel·lícula
• D'aquesta pel·lícula va sortir una frase que feia clares al·lusions a la guerra freda i que es va fer famosa en l'època:

1984

• Premis Saturn a la Millor pel·lícula de ciència-ficció.
• Premis Saturn al Millor guió.
• Premis Saturn al Millor actor.
• Premis Saturn a la Millor actriu.
• Premis Saturn al Millor actor de repartiment.
• Premi Hugo a la millor representació dramàtica.
• Premis del Sindicat de Guionistes d'Amèrica.
• Premis Joves Artistes de l'any.
• Premi Eddie al Millor muntatge

Viccionari