Joan de Sagarra i Devesa

Joan de Sagarra i Devesa
	Joan de Sagarra a la presentació dels dietaris de Maurici Serrahima Del passat quan era present (2006)
Biografia
Naixement	8 gener 1939; París
Activitat
Ocupació	periodista
Ocupador	La Vanguardia (2004–2022) ; El País (1982–2004) ; El Temps ; El Noticiero Universal ; Tele/eXpres ; El Correo Catalán
Família
Pares	Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau i Mercè Devesa i Rossell
Premis
	(2008) Premi Nacional de Periodisme; (1998) Premi Ciutat de Barcelona ;

Joan de Sagarra i Devesa (París, 8 de gener del 1939)^[1] és un cronista català, fill del poeta Josep Maria de Sagarra.^[2]

Biografia

Va estudiar a l'Institut d'Estudis Teatrals de la Sorbona,^[3] i de retorn a Barcelona va exercir el periodisme a Tele/eXpres, El País i El Temps, entre altres publicacions.^[1] Escriu per al diari La Vanguardia.^[1] Se li atribueix la paternitat del concepte de Gauche Divine,^[4]^[5] un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra que es va estendre a la Barcelona de la dècada del 1960 i començaments del 1970. La majoria dels seus membres provenien de la burgesia i les classes benestants de la capital catalana.

El 1998 va rebre el premi Ciutat de Barcelona de periodisme; el 2006, el títol d'Oficial de les Arts i les Lletres i el 2008, el Premi Nacional de Periodisme i la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, atorgada per l'Ajuntament de Barcelona.^[1] L'any 2013 va guanyar el Premi José Luis Giménez-Frontín, concedit per l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC).^[6]

Obra publicada

Las rumbas de Joan de Sagarra (Kairós, 1971)^[7]
La horma de mi sombrero (Alfaguara, 1997)^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Joan de Sagarra i Devesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ TV3 i l'Ateneu Barcelonès difondran un documental ple d'errors històrics a Nació Digital, per Gemma Aguilera, 7/6/2012
↑ Joan de Sagarra y Enric González o siempre nos quedará París, entrevista a Jot Down, per Enric González, gener de 2013 (castellà)
↑ Fallece Oriol Regàs, el comprometido anfitrión de la 'gauche-divine' a El País, per Agustí Fancelli, 18/3/2011 (castellà)
↑ Lectura crítica de la 'gauche divine' a La Vanguardia, per Sergio Vila - Sanjuán, 28/12/2011 (castellà)
↑ Joan de Sagarra guanya el Premi José Luis Giménez-Frontín^{[Enllaç no actiu]} a Cultura21, 12 de novembre de 2013
↑ Las rumbas de Joan de Sagarra, Editorial Kairós

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan de Sagarra i Devesa

Entrevista al programa (S)avis de TV3, 13 de novembre de 2013
Entrevista a la revista Jot Down, gener 2013 (castellà)

[GEC-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Joan de Sagarra i Devesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] TV3 i l'Ateneu Barcelonès difondran un documental ple d'errors històrics a Nació Digital, per Gemma Aguilera, 7/6/2012

[3] Joan de Sagarra y Enric González o siempre nos quedará París, entrevista a Jot Down, per Enric González, gener de 2013 (castellà)

[4] Fallece Oriol Regàs, el comprometido anfitrión de la 'gauche-divine' a El País, per Agustí Fancelli, 18/3/2011 (castellà)

[5] Lectura crítica de la 'gauche divine' a La Vanguardia, per Sergio Vila - Sanjuán, 28/12/2011 (castellà)

[6] Joan de Sagarra guanya el Premi José Luis Giménez-Frontín^{[Enllaç no actiu]} a Cultura21, 12 de novembre de 2013

[7] Las rumbas de Joan de Sagarra, Editorial Kairós

[1]