Joan de Déu Trias i Giró

Joan de Déu Trias i Giró (Barcelona, 28 de juny de 1859 - Barcelona, – 29 de novembre de 1914) fou un jurista i professor universitari català.

Joan de Déu Trias i Giró

Biografia
Naixement	28 abril 1859 Barcelona
Mort	29 novembre 1914 (55 anys) Barcelona
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1901 – 1903 ← Guillem Maria de Brocà i de Montagut – Raimon d'Abadal i Calderó →
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació	jurista
Ocupador	Universitat de Barcelona Universitat de Salamanca Universitat de Saragossa
Família
Fills	Josep Maria Trias de Bes i Giró
Pare	Frederic Trias i Planas

Fill de Frederic Trias i Planas, fou catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona. Fou delegat a Barcelona en les assemblees catalanistes de Manresa (1892) i de Reus (1893). Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió.^[1][2]

Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1880 i, posteriorment, es doctorà en dret civil i dret canònic a la Universitat Central de Madrid el 1881. El novembre de 1881 és nomenat professor auxiliar de dret, i imparteix docència en les càtedres de dret romà, dret polític i dret administratiu, dret canònic i disciplina eclesiàstica. El 1886, després de concursar, és nomenat catedràtic de dret internacional públic i privat de la Universitat de Barcelona. L'any acadèmic 1897-1898, per designació del rectorat, imparteix un curset sobre dret civil català.^[3] Fou catedràtic d'Història i Elements de Dret Romà de la Universitat de Salamanca, mitjançant oposició, el 1883, i de Dret natural de la Universitat de Saragossa (1884) i, després, de Dret internacional públic i privat de la Universitat de Barcelona el 1886.^[2]

Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual va arribar a ostentar la presidència entre els anys 1901 i 1903. A causa de la seva projecció internacional, va ser nomenat membre de l'Institut de Dret Comparat de Brussel·les. Entre les seves publicacions destaquem les molt nombroses que va tenir de Dret internacional tant públic com privat (extraterritorialitat, nacionalitat, persones jurídiques de fi no utilitari, reenviament, protecció internacional de la propietat industrial, etc.) i aquelles altres dedicades al Coprincipat d'Andorra, arribant a qualificar aquesta institució com funesta. Els seus treballs de Dret civil català evidencien la influència del Dret canònic i del dret romà en el substrat constitutiu de la mateixa i el seu caràcter supletori. Va redactar amb Francesc Romaní i Puigdengolas un "Anteproyecto de Apéndice de Derecho Civil de Cataluña", que fou oficialment presentat el 1902.^[2]

Va contreure matrimoni amb Rosa Bes Baquer i és el pare del famós catedràtic de Dret Internacional Josep Maria Trias de Bes.^[2]