Joan de Wallenrode
Joan VII de Wallenrode (també anomenat Joan de Wallenrodt) (± 1370 a Wasserknoden - mort al 28 de maig de 1419 a Alken (actualment un municipi de Bèlgica) va ser arquebisbe de Riga de 1393 a 1418 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1418 fins a la seva mort.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1370 Bad Berneck im Fichtelgebirge (Alemanya) |
Mort | 1419 (48/49 anys) Alken (Bèlgica) |
Bisbe de Lieja | |
30 maig 1418 – ← Thierry de Perwez (en) – Joan VIII d'Heinsberg → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
Príncep-bisbe Principat de Lieja | |
1418 (Gregorià) – 1419 (Gregorià) | |
Príncep-arquebisbe de Riga | |
1393 – 1418 ← Johannes von Sinten (en) – Johannes Ambundii → Diòcesi: arquebisbat de Riga | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Bolonya Universitat de Viena |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, bisbe catòlic |
Els Wallenrode eren una vella família de nobles Francs, amb molta influència a l'orde Teutònic.
Joan va estudiar a Viena (1391) i Bolonya (1392).[2] Abans d'esdevenir príncep-bisbe de Lieja va tenir una carrera diplomàtica: com a conseller del rei Robert del Sacre Imperi romanogermànic, com a financer de la família dels Wittelsbach. El 1410 el papa Gregori XII va nomenar-lo llegat general a Alemanya. Va tenir un paper important a la cort del rei Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic en les negociacions per a terminar el cisma d'Occident. Tan bon punt fou nomenat com a papa únic, Martí V va atorgar a Joan de Wallenrode el principat de Lieja, molt ric, com a reconeixement de les seves accions diplomàtiques.[1]
Precedit per: Joan III de Baviera |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1418 – 1419 |
Succeït per: Joan VIII d'Heinsberg |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Frenken, Ansgar. «Johann V von Wallenrode». A: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexicon (en alemany). XIII. Nordhausen: Traugott Bautz, 1998.
- ↑ Lenz, Wilhelm. «Johann V». A: Neue Deutsche Biographie. 10, 1974, p. 520.
Bibliografia
modifica- Jähnig, Bernhart. Johann von Wallenrode O.T., Erzbischof von Riga, Königlicher Rat, Deutschordensdiplomat und Bischof von Lüttich im Zeitalter des Schismas und des Konstanzer Konzils (um 1370-1419). (en alemany). volum 24. Bad Godesberg: Verlag Wissenschaftliches Archiv, 1970, p. xi, 231 (Quellen und Studien zur Geschichte des Deutschen Ordens).