Joan Lacavalleria i Dulac
Joan Lacavalleria i Dulac (Barcelona, 2 de desembre de 1640 - 1709) fou doctor en dret i llatinista.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1640  Barcelona |
| Mort | 1709 (68/69 anys) |
| Causa de mort | malaltia |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista |
| Família | |
| Pare | Pere Lacavalleria |
| Parents | Antoni Lacavalleria, oncle |
Biografia
modificaNascut a Barcelona,[1] on fou batejat el 2 de desembre de 1640,[2] era fill de l'impressor Pere Lacavalleria, el qual s'establí a Barcelona l'any 1628 i regentà una impremta fins a la seva mort, l'any 1645, i d'Isabel o Elisabet Dulach,[3][4] i nebot del també impressor barceloní Antoni Lacavalleria.[5] Va morir el 1709 a conseqüència d'una malaltia.[6]
Joan Lacavalleria fou doctor en dret canònic i en dret civil i probablement es dedicà a l'advocacia.[7]
En l'àmbit de les lletres, publicà dues obres, el diccionari llatí-castellà de veus poètiques, Bibliotheca musarum, l'any 1681, i el diccionari català-llatí Gazophylacium catalano-latinum, l'any 1696, totes dues impreses a l'obrador familiar.
Obres
modificaGazophylacium catalano-latinum
modifica
És l'autor del Gazophylacium catalano-latinum (1696), diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, però d'una gran importància per a la lexicografia catalana. Dedicà vuit anys a completar-lo[8] i fou publicat pel seu oncle Antoni Lacavalleria.
El Gazophylacium és la versió catalana del diccionari francès-llatí Le Dictionaire royal augmenté del pare jesuïta François-Antoine Pomey, publicat l'any 1671 a Lió. Lacavalleria transferí al català molts tecnicismes del diccionari del pare Pomey a través del Gazophylacium.[9]
En aquesta obra destaquen molt especialment els mots que fan referència a les ciències: ciències naturals, anatomia, física, astronomia, però també termes de l'àmbit de l'hípica i d'estratègia militar[10]
El Gazophylacium no es tornà a publicar, potser a causa del preu elevat d'una obra tan voluminosa o bé a causa de la guerra de Successió. Aquest diccionari, però, tingué una llarga vida com a obra de referència per a l'aprenentatge del llatí fins ben entrat el segle xix. Més enllà d'això, durant el segle xix es tragué rendiment del vocabulari científicotècnic que contenia quan els lexicògrafs n'aprofitaren el material per a l'elaboració dels seus diccionaris.
Per tant, es deu a Joan Lacavalleria al pas al català amb diferents graus d'adaptació morfològica, fonètica i gràfica d'un gran volum de vocabulari especialitzat procedent del francès de base essencialment llatina. Així doncs el Gazophylacium prefigura els diccionaris catalans moderns, que acudeixen sistemàticament al francès per importar-ne el vocabulari tecnicocientífic.[11]
Bibliotheca musarum
modifica
La prova del seu humanisme i domini del llatí ens la dona el llibre que havia publicat anteriorment, titulat Bibliotheca Musarum sive Phrasium poeticarum epithetorum, synonymorumque cum interpretatione hispana thesaurus (1681), imprès en dos volums també pel seu germà Antoni, que constitueix un abundós recull de sinònims i frases poètiques en llatí, i que inclou al final un Appendix vocabulorum llatí-castellà i un Tesoro o vocabulario español y latino. El Bibliotheca Musarum conté una dedicatòria, en castellà, "a los humanistas".
Referències
modifica- ↑ Torres Amat 1836: p. 345.
- ↑ Lacavalleria 1680: p. 23.
- ↑ Chevauché, Sylvain «Confiscations et malaise social - La place des veuves: Isabel Lacavalleria et les autres» (en francès). Catalunya segle XVII [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑ Montsalvatge 1885: p. 145. fa referència a la vídua de Pere Lacavalleria amb el nom d'Inés Dulach. Tanmateix consta com a Isabel o Elisabet en un decret Arxivat 2010-06-01 a Wayback Machine. de 1646 del virrei, comte de Harcourt, que li reclama el pagament del cens d'un mas de Santa Eulàlia de Provençana i en altres documents referents a la senyoria de les Cluses (Rosselló). També figura casada en segones núpcies amb l'advocat al parlament de París Pierre Talon, amb qui va tenir una filla, Catherine-Isabelle-Marie Talon, esposa de l'enginyer Jacques de Manse.
- ↑ Llanas 2002: p. 308 diu que "Pere Lacavalleria va morir cap a 1645 deixant dos fills, Joan i Antoni, el primer dels quals es dedica a la literatura i el segon continua el taller familiar […] i que treballa entre 1646 i 1700". Tanmateix, Camprubí 2014: p. 51 assenyala que Antoni Lacavalleria era germà de Pere i, per tant, oncle de Joan, que va néixer el 1640, que consta com a net primogènit per via materna (Lacavalleria 1680: p. 23.) i que va heretar el negoci d'impremta de mans del seu oncle com assenyala també Camprubí 2014: p. 58.
- ↑ ACA, Reial Audiència, Registres, 141. Consultas Real Audiencia, 1728, f. 100.
- ↑ Montalat 2015: p. 8
- ↑ Torres Amat 1836: p. 345.
- ↑ Montalat 2017: p. 95
- ↑ Montalat 2017: p. 96
- ↑ Montalat 2017: p. 104
Bibliografia
modifica- Baró Queralt, Xavier. La historiografia catalana en el segle del barroc (1585-1709). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006 [Consulta: 26 agost 2012].
- Camprubí i Pla, Xevi. L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014.
- Colón, Germà; Soberanas, Amadeu-J. Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra. 2a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. ISBN 9788485194759. OCLC 802711204.
- Ferrando Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2005. OL21003764M. ISBN 978-84-9788-149-4. OCLC 63696421.
- Lacavalleria y Dulach, Ioan. Allegacions en dret per Ioan Lacavalleria y Dulach, Doctor en Drets, Ciutadà de Barcelona, contra Ioseph Iaumar, Doctor en Medicina, també Ciutadà de Barcelona, 1680, p. 23 [Consulta: 26 agost 2012].
- Llanas i Pont, Manuel. L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002. OL3768852M. ISBN 978-84-932300-2-9. OCLC 758220098. LCCN 2003499007.
- Montalat, Pere «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria». Llengua & Literatura, 25, 2015, pàg. 7-27.
- Montalat, Pere «L'aportació del Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Lacavalleria, a la terminologia catalana». Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 4, 2017, pàg. 93-105.
- Montsalvatje y Fossas, Francisco. Noticias históricas: Monasterios del antiguo condado de Besalú (en castellà). Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1895, p. 145. OL24953086M. OCLC 802778511 [Consulta: 26 agost 2012].
- Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. València: Universitat de València, 1995. OL863553M. ISBN 978-84-370-1804-1. OCLC 802462101. LCCN 95147122.
- Torres Amat, Felix. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 345. OL6943814M. OCLC 786478272. LCCN 04020996 [Consulta: 26 agost 2012].