Joan Ferraté i Soler

Va estudiar a Reus però després es va traslladar amb la seva família a Bordeus; més tard va acabar els estudis a Mataró. Començà la carrera de Dret i l'abandonà. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1953), fou professor de llengües clàssiques a la Universidad de Oriente (Santiago de Cuba) entre 1954 i 1960; Després de fer d'assessor tècnic al Ministerio de Educación del govern cubà (1961), el 1962 es traslladà a Edmonton (Canadà) per ensenyar literatura espanyola i literatura comparada a la Universitat d'Alberta, on treballà fins a la seva jubilació (1985). Entre els anys 1970 i 1973 s'encarregà de la direcció literària de Seix Barral (1970-1973).

Tota l'obra de Ferraté neix de la seva passió de lector de literatura i, en especial, de poesia. L'afany de llegir amb tota precisió i d'interpretar amb la màxima racionalitat, el portà a fixar les seves lectures de textos concrets (pràcticament d'arreu del món i de totes les èpoques) en assaigs analítics, comentaris, traduccions i edicions de rigor filològic, i alhora a reflexionar teòricament sobre l'«operació de llegir»; també els seus versos originals, que sovint tenen un component imitatiu explícit, deriven en darrer terme de la febre imaginativa que és el resultat de la lectura.

Publicà diversos estudis crítics, Carles Riba, avui, 1955; Dinámica de la poesía: Ensayos de explicación, 1952-1966, 1968; Lectura de «La terra gastada» de T.S. Eliot, 1977 (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1978); Llegir Ausiàs March, 1992; Papers sobre Josep Carner, 1994; traduccions de Kavafis (Les poesies de C. P. Cavafis, 1978), de T. S. Eliot (La terra eixorca, 1952 a la revista Laye),^[2] de poesia grega arcaica (Líricos griegos arcaicos, 1968), de Du Fu (Cinquanta poesies de Du Fu, 1992); i reculls d'articles (Provocacions, 1989; Apunts en net, 1991; Opinions a la carta, 1993). Escriví també poesia, Les Taules de Marduk (1970) i Llibre de Daniel (1976), recollida a Catàleg general 1952-1981 (1987). Seleccionà i prologà diverses recopilacions de poetes catalans (Carner, March, i del seu germà Gabriel Ferrater).^[3]

• Carles Riba, avui. Barcelona: Alpha, 1955
• Teoría del poema : ensayos. Barcelona : Seix Barral, 1957
• La operación de leer. Barcelona: Seix Barral, 1962
• Líricos griegos arcaicos : Calino, Tireteo... Barcelona : Seix Barral, 1966
• Dinámica de la poesía : ensayos de explicación, 1952-1966. Barcelona : Seix Barral, 1968.
• Kavafis, Konstantinos. Veinticinco poemas de Cavafis. Barcelona : Lumen, 1971
• Kavafis, Konstantinos. Vuitanta-vuit poemes de Cavafis. Barcelona : Edicions 62, 1975
• Tretze de l'arxiu de Cavafis i altres coses. Barcelona: Edicions 62, 1976
• Lectura de "La terra gastada" de T.S. Eliot. Barcelona: Edicions 62, 1977
• Carner, Josep. Auques i ventalls. Barcelona : Edicions, 62, 1977
• Carner, Josep. La Primavera al poblet. Barcelona: Edicions 62, 1977
• Kavafis, Konstantinos. Poesies de Cavafis. Barcelona : La Gaya Ciencia, 1978
• Sobre literatura: assaig, articles i textos (1951-1971). Barcelona: Edicions 62, 1979
• Marc, Ausiàs. Les poesies d'Ausiàs Marc. Barcelona: Quaderns Crema, 1979
• Carner, Josep. Poesies escollides. Barcelona : Edicions 62, 1979
• Ferrater, Gabriel. Sobre el llenguatge. Barcelona, Quaderns Crema, 1981
• Ferrater. Gabriel. Papers, cartes, paraules. Barcelona, Quaderns Crema, 1986
• Anacreonte: poemas y fragmentos. Barcelona: Edicions 62, 1987
• Ferrater, Gabriel. Vers i prosa. Barcelona, Quaderns Crema, 1988
• Kavafis, Konstantinos. Les poesies de C.P. Cavafis. Barcelona : Quaderns Crema, 1987
• Provocacions. Barcelona: Empúries, 1989
• Apunts en net. Barcelona: Quaderns Crema, 1991
• Cinquanta poesies de Du Fu. Barcelona : Quaderns Crema, 1992
• Llegir Ausiàs March. Barcelona : Quaderns Crema, 1992
• Opinions a la carta. Barcelona: Empúries, 1993
• Papers sobre Carles Riba. Barcelona: Quaderns Crema, 1993
• Jaime Gil de Biedma : cartas y artículos. Barcelona : Quaderns Crema, 1994
• Papers sobre Josep Carner. Barcelona : Empúries, 1994
• Ferrater, Gabriel. Cartes a l'Helena i residu de materials disperses. Barcelona : Empúries, 1995

• Les taules de Marduk. Barcelona: Proa, 1970
• Llibre de Daniel. Barcelona: La Gaia Ciència, 1976
• Catàleg general: 1952-1981. Barcelona: Quaderns Crema, 1987

El maig de 2017, la filla de Joan Ferraté, Amalia Ferraté Zeta, va manifestar la seva voluntat de cedir a la Universitat de Girona (UdG) l'extraordinària biblioteca personal reunida pel seu pare, que va ingressar seguidament a la UdG. La col·lecció està formada per uns 12.000 volums que cobreixen àmpliament la literatura universal, amb una especial atenció als autors clàssics -grecs i llatins-, catalans, castellans, anglosaxons i també francesos, italians i xinesos. Hi destaquen les obres dels escriptors que va estudiar (March, Riba, etc.) i traduir (Cavafis, Eliot, Du fu, etc.) i un important recull de poesia anglesa contemporània. Lògicament, hi trobem també representada en profunditat la filosofia del llenguatge, la lingüística i la teoria i la crítica literària. Bona part d'aquest fons està a disposició d'estudiants i estudiosos a la Biblioteca del campus Barri Vell de la UdG i una mostra, amb una selecció dels autors que més apreciava, nodreix la "Sala Joan Ferraté", que vol ser un espai de treball per als investigadors i alhora d'homenatge al professor, teòric, crític i poeta però, sobretot, lector.

• Malé, Jordi (ed.). Joan Ferraté: actes de la Jornada d'Estudi i Evocació organitzada per l'Aula Carles Riba i la Residència d'Investigadors CSIC / Generalitat de Catalunya i celebrada el 27 de febrer de 2004. Barcelona: Publicacions de la Residència d'Investigadors, 2005.
• Obiols, Víctor. Catàleg general 1952-1981: elements intertextuals en l'obra poètica de Joan Ferraté. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997. ISBN 8492176121

• «Joan Ferraté i Soler». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• «lletrA, literatura catalana a internet».
• «Fons Joan Ferraté (Universitat de Girona)».