Jimboïta
La jimboïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del professor Kotora Jimbo, el fundador de l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Tòquio.
 Jimboïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn2+ 3(BO₃)₂ |
| Epònim | Jinbo Kotora (en)  |
| Localitat tipus | mina Kaso, Kanuma, Tochigi, Regió de Kantō, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/A.01b |
| Dana | 24.3.2.2 |
| Heys | 9.7.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,66Å; b = 8,71Å; c = 4,65Å; |
| Grup espacial | space group 58 (en) |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,792 nβ = 1,794 nγ = 1,821 |
| Birefringència | δ = 0,029 |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 32° |
| Dispersió òptica | r > v perceptible |
| Impureses comunes | Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1963-002 |
| Any d'aprovació | 1963 |
| Símbol | Jbo |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa jimboïta és un borat de fórmula química Mn2+
3(BO₃)₂. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de magnesi de manera habitual. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1963. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls aplanats anèdrics, de fins a 5 mm, o granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jimboïta pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, nordenskiöldina, tusionita, kotoïta i takedaïta.
Formació i jaciments
modificaProbablement formada per reaccions metasomàtiques entre solucions hidrotermals que contenen bor, i rodocrosita en dipòsits en bandes de manganès. Sol trobar-se associada a altres minerals com: rodocrosita, tefroïta, galaxita, jacobsita, alabandita, galena, pirrotina i calcopirita.[2] Va ser descoberta l'any 1963 a la mina Kaso, a la ciutat de Kanuma (Tochigi, Honshū, Japó). També ha estat descrita a altres dues mines japoneses: la mina Fuji, a Wakasa-cho, i a la mina Ritoh, a Midori, ambdues a l'illa de Honshū.