Jean de Baroncelli
Marie Joseph Henri Jean de Baroncelli, Xè Marquès de Javon (16è districte de París,[1] 25 de març de 1914 - Montpeller, 31 de juliol de 1998) és un escriptor i crític de cinema francès.[2] Dedicat a la crítica cinematogràfica al diari le Monde del 1953 al 1983.[3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1914  16è districte de París (França) |
| Mort | 31 juliol 1998 (84 anys) Montpeller (França) |
| Formació | École Libre des Sciences Politiques Liceu Condorcet |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, crític de cinema |
| Ocupador | France Inter Le Monde Je suis partout |
| Família | |
| Cònjuge | Sophie Desmarets |
| Pare | Jacques de Baroncelli |
 | |
| |
Biografia
modificaNascut uns mesos abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. A la mort del seu pare, el cineasta Jacques de Baroncelli, es convertiria en el Xè marquès de Baroncelli, [1] encara que el títol l'esmentava poc. La seva família provenia de la petita noblesa provençal amb orígens a la Toscana i havia prosperat gràcies al comerç durant el segle xix.[2]
Va estudiar Dret i Humanitats al prestigiós École libre des sciences politiques (Sciences Po). Durant la dècada de 1940 va publicar diverses novel·les, inclosa Vingt-six hommes (1942) i Le disgracié (1946). Es va casar amb l'actriu de teatre Sophie Desmarets l'octubre de 1950 i la parella es va traslladar a una antiga granja que havia heretat al nord-oest de Montpeller, on durant els estius seguien un estil de vida de celebritats, amb festes freqüents. Tot i això, les gelades no estacionals del 1956 van arruïnar la collita del vi aquell any i es va haver de vendre gran part de les terres de conreu. Posteriorment continuaren venent terres, i la majoria de les 300 hectàrees havien estat venudes i desenvolupades per a habitatges a finals dels anys seixanta.[4] Mentrestant, la filla de la parella, Caroline, va néixer el 1952.
Des del 1953 fins a 1983 va col·laborar regularment a Le Monde, proporcionant nombroses ressenyes de pel·lícules juntament amb entrevistes i articles d'investigació. Va formar part de diversos jurats de festivals de cinema (Berlín 1957, Canes 1958 i 1963, i Venècia 1961). En una etapa va ser membre del comitè organitzador del Festival Internacional de Cinema de Canes. També ha participat diverses vegades a la ràdio francesa sobre el programa d'art i de crítica "Le Masque et la Plume". Fou un dels primers col·laboradors de Libération, originalment un diari de la resistència, i membre fundador de l'Associació francesa dels cinemes d'art i d'assaig el 1955.[5]
Obres
modifica- Vingt-six hommes, Paris, Grasset, 1942.
- Gilbert, 1945.
- Né en 1914, Paris, Grasset 1945.
- Le Disgracié, Paris, La Jeune Parque, 1946.
- Les Chevaliers de la Lune, Paris, Table ronde, 1950.
- L'Hispano blanche, Paris, Orban, 1988.
Referències
modifica- ↑ Archives de Paris 16e, acte de naissance numéro 341, année 1914 (page 11/19) (avec mentions marginales de mariage et de décès)
- ↑ 2,0 2,1 «Maître, fils, époux, père, veuf». Marquis Folco de Baroncelli (biography), 23-04-2008. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ «Jean de Baroncelli». biographie & informations. Babelio. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ 4,0 4,1 Olivier Rioux. «La Mosson a 50 ans : il était une fois La Paillade». Société anonyme des gazettes associées, SA (Gazette de Montpellier), 04-03-2015. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ « L'A.F.C.A.E, 50 ANS D'AMOUR DU CINEMA » Arxivat 2010-09-20 a Wayback Machine., consultat 19 de gener de 2012.