Viquipèdia

Jaume Riera i Sans

filòleg, traductor, arxiver i historiador medievalista català

Jaume Riera i Sans (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 28 d'agost de 1941 – Tarragona, 2 d'agost de 2018)[1] ha estat un filòleg, traductor, arxiver i historiador medievalista català.[2][3] Entre les seves investigacions, destaca l'estudi de la presència dels jueus catalans medievals.

Plantilla:Infotaula personaJaume Riera i Sans
Biografia
Naixement28 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 2018 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona (–1969)
Seminari Conciliar de Barcelona (–1966) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, historiador, arxiver, traductor, medievalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorArxiu de la Corona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Va rebre formació al Seminari de Barcelona. Posteriorment, estudià i es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (1969) i fou arxiver de professió des de 1979, formant part del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs de l'Estat.[4] Jaume Riera fou arxiver i secretari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó[5] i el primer president de l'Associació d'Estudiosos del Judaisme Català,[2] des que es va constituir l'any 1985. D'aquesta època, és la publicació de la revista Calls, del Consell de Redacció de la formà part entre 1985 i 1990.[6] Riera destacà en la tasca de transcripció i publicació de documents medievals escrits en hebreu que es conserven en diversos arxius i biblioteques.[3]

En la seva trajectòria professional, s'ocupà de l'edició i de la traducció de múltiples obres del món medieval.[2][3] Realitzà diverses edicions de texts d'interès literari i històric, tasca que inicià amb la del procés criminal de 1410 contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l'alcavota, 1973). S'ocupà de la transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974) i edità també les traduccions catalanes del Llibre de Job, de Jeroni Conques (1976), del segle xviii, de La mort d'Aristòtil: versió quatre-centista del Liber de Pomo (1981), del Llibre de virtuoses costums de Sèneca, traduït per Martí de Viciana (1987), i de la Bíblia del segle XIV: Èxode, Levític (2004), totes elles medievals. També féu la versió del text Un recull d'oracions en català dels conversos jueus (1980). El 1981 participà en la constitució de la “Biblioteca Escriny: Col·lecció de textos medievals breus”, de la qual aparegueren nou volums.

El setembre de 1991, Jaume Riera presentà una ponència en el congrés de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, celebrat a Alacant, en la qual va defensar la tesi de la falsificació de diverses obres de la literatura medieval, i específicament cità el cas de la novel·la catalana Curial i Güelfa, afirmant que no és del segle xv, com es donava per fet fins al moment, sinó obra del seu presumpte descobridor, l'estudiós Manuel Milà i Fontanals (1818-1884).[5] Aquesta afirmació, que més endavant reproduiria en un article,[7] va aixecar una gran polseguera i polèmica entre els estudiosos del moment, que es van dividir entre el suport i la detracció de la tesi de Riera. Fins i tot, la Biblioteca Nacional d'Espanya va intervenir en la defensa de l'autenticitat de l'obra, del manuscrit únic de la qual és dipositària.[8] Posteriorment, ha continuat la polèmica al voltant d'aquestes afirmacions de Riera.[9][10]

Les seves darreres publicacions van ser Els poders públics i les sinagogues (segles XIII-XV) (2006),[11] Els jueus de Girona i la seva organització (segles XII-XV) (2012)[12] i Sodomites catalans: història i vida (segles XIII-XVIII) (2014).[13][14]

Referències

modifica
  1. ↑ Badia i Pàmies, Lola «Jaume Riera i Sans». Llengua & literatura, 2020, pàg. 280-281.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Jaume Riera i Sans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Llop, Irene «Riera i Sans, Jaume». Diccionari de la traducció catalana. Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN català. PEN català [Consulta: 21 setembre 2016].
  4. ↑ Repertori de catalanòfils. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 74–75. ISBN 978-84-7202-645-2. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Arques, Rossend «El 'Cancionero de Baena' y 'Curial e Güelfa' son falsos, según un experto». El País, 15-09-1991 [Consulta: 22 setembre 2016].
  6. ↑ «Revista Calls. Consell de Redacció». Arxivat de l'original el 23 de setembre 2016. [Consulta: 21 setembre 2016].
  7. ↑ Riera i Sans, Jaume «Falsos dels segles XIII, XIV i XV». Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Vol. I, 1991-1993, pàg. 425-491.
  8. ↑ «La Biblioteca Nacional defiende la autenticidad del manuscrito del 'Curial'. Riera Sans afirmó en una ponencia que la novela catalana del siglo XV es falsa». El País, 17-09-1991 [Consulta: 22 setembre 2016].
  9. ↑ «¿Quién escribió 'Curial e Güelfa'?». La Vanguardia, 01-08-2007 [Consulta: 22 setembre 2016].
  10. ↑ Curial and Guelfa: A Classic of the Crown of Aragon. John Benjamins Publishing, 2011, p. 3–4. ISBN 90-272-4008-6 [Consulta: 22 setembre 2016]. 
  11. ↑ Riera i Sans, Jaume. Els poders públic i les sinagoges segles : segles XIII-XV. Girona: Patronat Call de Girona, 2006. ISBN 9788484960317. 
  12. ↑ Mañé i Mas, Maria Cinta «Jaume Riera i Sans. Els jueus de Girona i la seva organització: Segles XII-XV. Girona: Patronat Call de Girona, 2012». TAMID: Revista Catalana Anual d´Estudis Hebraics, Núm. 9, 2013, pàg. 202-210. ISSN: 2013-4029 [Consulta: 3 novembre 2017].
  13. ↑ Badia i Pàmies, Lola; Carré, Antònia «Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona: Base, 2014». Llengua i literatura, Núm. 26, 2016, pàg. 131-247. ISSN: 2013-9527 [Consulta: 3 novembre 2017].
  14. ↑ Mérida Jiménez, Rafael M. «Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Jaume Riera i Sans». Lectora: revista de dones i textualitat, Núm. 21, 2015, pàg. 242-244. DOI: 10.1344/105.000002462. ISSN: 2013-9470 [Consulta: 3 novembre 2017].

Bibliografia

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Riera_i_Sans&oldid=32972199»