Jarl

Jarl és, en les llengües escandinaves, l'equivalent al títol de comte o de duc (cf. l'anglès «earl»).

En la mitologia nòrdica, Jarl era el fill de Ríg (Heimdal) i de Modir (la sang més pura). Ríg parla a Jarl sobre les runes i altres màgies, així com del llenguatge de les aus. Jarl reuní llavors a alguns homes i conquistà diverses terres. Després es casà amb Erna, amb qui tingué onze fills, els avantpassats dels guerrers de la societat nòrdica.

La posició d'un jarl s'especifica a la Rígsthula, una llegenda escandinava que descriu al déu Ríg gitat amb les seues tres parelles per procrear i portar al món a les tres classes socials: thralls, karls i jarls. El poema descriu com ha de ser la imatge, el comportament, i el tipus de treball que s'espera de cadascun:

Un jove parí Módir, el vestí amb sedes,

amb aigua l'esquitxà, Jarl l'apellaren;

blond era son cabell, brillants les seues galtes,

aguts sons ulls com els d'una serpent.

Cresqué allí Jarl entre els bancs;

brandia escut de til, trenava cordes d'arc,

tensava els arcs, feia puntes de sageta,

llançava els dards, agitava les llances,

muntava a cavall, incitava als cans,

empunyava l'espasa, es tirava a nedar.

Arribà després al bosc Ríg pel camí,

Ríg pel camí, i li mostrà les runes;

li digué com nomia, i que era fill seu;

llavors li oferigué els béns alodials,

els béns alodials i els camps antics.

Partí llavors per boscs obscurs,

monts plens de gel, fins a arribar a una casa;

començà a brandir les astes, i a agitar escuts,

galopà a cavall, i brandí l'espasa;

començà la lluita, envermellí el pla,

matà guerrers, destruí les terres.^[1]

El earl és un títol nobiliari adoptat a Anglaterra després de la conquista del rei viking Canut II de Dinamarca. Aquest títol designava, en principi, als governadors dels shires o als comtes. Des del segle xix, aquest títol és únicament honorífic i no implica cap funció.