Ichnusaïta
La ichnusaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del mot del grec antic per Sardenya, Ιχνουσσα, ichnusa.
 Ichnusaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Th(MoO₄)₂·3H₂O |
| Epònim | Sardenya  |
| Localitat tipus | Punta de Su Seinargiu (Su Seinargiu; Su Senargiu), Sarroch, ciutat metropolitana de Càller, Sardenya, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,6797(12) Å; b = 10,3771(13) Å; c = 9,3782(12) Å; β = 90,00(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Color | incolor |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | adamantina, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 4,262 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2013-087 |
| Símbol | Ich |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa ichnusaïta és un molibdat de fórmula química Th(MoO₄)₂·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i es troba en forma de cristalls tabulars prims {100}, de fins a 200 μm de longitud. Presenta un nou tipus d'estructura. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museo di Storia Naturale, de la Universitat de Pisa, a Itàlia, amb el número de catàleg 19679.
Formació i jaciments
modificaEs forma per alteració de molibdenita en condicions de pH bàsic. Va ser descoberta a Punta de Su Seinargiu, al municipi de Sarroch, a la ciutat metropolitana de Càller (Sardenya, Itàlia), on sol trobar-se associada a altres minerals com la xenotima-(Y), la nuragheïta i la moscovita. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
modifica- ↑ «Ichnusaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 novembre 2017].