Iamàlia

Iamàlia
	Ямало-Ненецкий автономный округ (ru); Ямалы-Ненёцие автономной ӈокрук (mis)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	districte autònom de Rússia
Himne	himne del districte autònom Iamalo-nenets
Localització
	67° 15′ N, 74° 40′ E / 67.25°N,74.67°E
Estat	Rússia
Óblast	óblast de Tiumén
Capital	Salekhard
Població humana
Població	515.960 (2024) (0,75 hab./km²)
Idioma oficial	rus ; iurac
Geografia
Part de	Districte Federal dels Urals
Superfície	683.976 km²
Limita amb	Nenètsia ; Khàntia-Mànsia ; República de Komi ; krai de Krasnoiarsk
Dades històriques
Anterior	ókrug de Tobolsk
Creació	10 desembre 1930
Organització política
Òrgan legislatiu	assemblea legislativa del Districte Autònom Iamalo-Nenets ,
• Governador	Dmitriy Nikolaevitsj Kobilkin ; Dmitry Artyukhov (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	hora de Iekaterinburg; Àsia/Iekaterinburg
ISO 3166-2	RU-YAN
Identificador OKTMO	71900000
Identificador OKATO	71140
Lloc web	правительство.янао.рф

Iamàlia o el Districte Autònom Iamalo-Nenets (en rus Яма́ло-Не́нецкий автоно́мный о́круг Iamalo-Nénetski avtonomni ókrug, o simplement Ямалия Iamàlia; en llengua nenets Ямалы-Ненёцие автономной ӈокрук Jamaly'-Nenëtsie" avtonomnyj ñokruk) és un districte autònom de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa. La capital és Salekhard, però altres ciutats són Noiabrsk (pob. 96.440) i Novi Urengoi (pob. 94.456). Malgrat ésser per si mateix un subjecte federal, en alguns àmbits se'l considera dins la jurisdicció administrativa de l'óblast de Tiumén.

Geografia

Limita al sud amb Khàntia-Mànsia, a l'est amb la República de Komi i amb Nenètsia, i a l'oest amb el krai de Krasnoiarsk.

Economia

L'àrea és rica en gas natural, abasta gran part de la conca petrolífera de la Sibèria occidental. La segona companyia de gas més important de Rússia, Novatek, té la seu a Salekhard.^[1]

Població

Compta amb una població estimada de 510.000 habitants, segons el cens de 2021 i una extensió de 750.300 km².^[2] El territori ha estat destí de nombrosos treballadors d'arreu de Rússia que arribaren a la zona i que han minoritzat els pobles nadius de la regió, de tal manera que actualment els nenets només són el 5,2% de la població,^[3]^[4] superats en nombre pels tàtars (5,4%), ucraïnesos (13%) i russos (58,8%). Altres grups ètnics en importància inclouen belarussos (8.989 o 1,8%), khantis (1,7%), àzeris (8.353 o 1,65%), baixkirs (7.932 o 1,56%), komis (1,22%), moldaus (5.400 or 1,06%) i altres. (segons el Cens rus (2002))

	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Nenets	13.454 (29,3%)	13.977 (22,4%)	17.538 (21,9%)	17.404 (11%)	20.917 (4,2%)	26.435 (5,2%)
Khantis	5.367 (11,7%)	5.519 (8,9%)	6.513 (8,1%)	6.466 (4,1%)	7.247 (1,5%)	8.760 (1,7%)
Komis	4.722 (10,3%)	4.866 (7,8%)	5.445 (6,8%)	5.642 (3,6%)	6.000 (1,2%)	6.177 (1,2%)
Selkups	87 (0,2%)	1.245 (2%)	1.710 (2,1%)	1.611 (1%)	1.530 (0,3%)	1.797 (0,4%)
Russos	19.308 (42,1%)	27.789 (44,6%)	37.518 (46,9%)	93.750 (59%)	292.808 (59,2%)	298.359 (58,8%)
Ucraïnesos	395 (0,9%)	1.921 (3,1%)	3.026 (3,8%)	15.721 (9,9%)	85.022 (17,2%)	66.080 (13%)
Tàtars	1.636 (3,6%)	3.952 (6,3%)	4.653 (5,8%)	8.556 (5,4%)	26.431 (5,3%)	27.734 (5,5%)
Altres	871 (1,9%)	3.065 (4,9%)	3.574 (4,5%)	9.694 (6,1%)	54.889 (11,1%)	71.664 (14,1%)

Referències

↑ Efimova, Elena; Gritsenko, Daria. «The Contested Energy Frontier Planning for a sustainable Arctic: Regional development in the Yamalo-Nenets Autonomous Okrug (Russia)». A: Veli-Pekka Tynkkynen, Shinichiro Tabata, Daria Gritsenko, Masanori Goto (eds). Russia's Far North: The Contested Energy Frontier. Routledge, 2018. DOI 10.4324/9781315121772-5/planning-sustainable-arctic-daria-gritsenko-elena-efimova. ISBN 978-1-315-12177-2.
↑ «Jamalo-Neneckij Avtonomnyj Okrug (Tyumen Oblast, Russia)». citypopulation.de. [Consulta: 10 març 2024].
↑ Anderson, David G. «Siberian Survival: The Nenets and Their Story.» (en anglès). American Anthropologist, 102, 4, 12-2000, pàg. 942–943. DOI: 10.1525/aa.2000.102.4.942. ISSN: 0002-7294.
↑ Forbes, Bruce C.; Stammler, Florian; Kumpula, Timo; Meschtyb, Nina; Pajunen, Anu «High resilience in the Yamal-Nenets social–ecological system, West Siberian Arctic, Russia» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 106, 52, 29-12-2009, pàg. 22041–22048. DOI: 10.1073/pnas.0908286106. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC2791666. PMID: 20007776.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iamàlia

Salekhard.net Arxivat 2008-03-16 a Wayback Machine.

[1] Efimova, Elena; Gritsenko, Daria. «The Contested Energy Frontier Planning for a sustainable Arctic: Regional development in the Yamalo-Nenets Autonomous Okrug (Russia)». A: Veli-Pekka Tynkkynen, Shinichiro Tabata, Daria Gritsenko, Masanori Goto (eds). Russia's Far North: The Contested Energy Frontier. Routledge, 2018. DOI 10.4324/9781315121772-5/planning-sustainable-arctic-daria-gritsenko-elena-efimova. ISBN 978-1-315-12177-2.

[2] «Jamalo-Neneckij Avtonomnyj Okrug (Tyumen Oblast, Russia)». citypopulation.de. [Consulta: 10 març 2024].

[3] Anderson, David G. «Siberian Survival: The Nenets and Their Story.» (en anglès). American Anthropologist, 102, 4, 12-2000, pàg. 942–943. DOI: 10.1525/aa.2000.102.4.942. ISSN: 0002-7294.

[4] Forbes, Bruce C.; Stammler, Florian; Kumpula, Timo; Meschtyb, Nina; Pajunen, Anu «High resilience in the Yamal-Nenets social–ecological system, West Siberian Arctic, Russia» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 106, 52, 29-12-2009, pàg. 22041–22048. DOI: 10.1073/pnas.0908286106. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC2791666. PMID: 20007776.

[1]