Holocèfals

Posseeixen dues obertures branquials, cinc arcs branquials, els primers quatre coberts exteriorment per una membrana opercular. En la majoria, i a diferència dels elasmobranquis (taurons i rajades), el cos no presenta denticles dèrmics. Només unes poques en els òrgans copuladors del mascle.^[4] La mandíbula superior es troba fusionada amb el crani. No tenen dents, en el seu lloc presenten unes plaques amples i llises. La seva dieta és omnívora.^[5]

Els holocèfal tenen un important registre fòssil a partir del Devonià, amb nombrosos ordres extints; només un ha sobreviscut fins als nostres dies.^[6]

• Superordre Paraselachimorpha † (parafilètic?)

Ordre Desmiodontiformes †

Ordre Oreodontiformes †

Ordre Iniopterygiformes †

Ordre Eugeneodontiformes †^{[n. 1]}

Ordre Petalodontiformes †

• Superordre Holocephalimorpha

Ordre Chondrenchelyiformes †

Ordre Psammodontiformes †

Ordre Cochliodontiformes †

Ordre Menaspiformes †

Ordre Copodontiformes †

Ordre Chimaeriformes