Guru

Un guru^[1] o potser millor gurú^[2] (en sànscrit गुरु, "mestre", "professor", "el qui dissol les tenebres") és el nom que rep un mestre espiritual dins de l'àmbit de l'hinduisme:^[3] el mot es compon de gu ("obscuritat" o, per extensió, "ignorància") i ru ("llum", per extensió "coneixença"), designant així aquell qui ajuda a passar de la ignorància al coneixement.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guru

↑ DIEC
↑ gurú. ¿Qui diu “guru” com a paraula plana parlant espontàniament? Jo no ho he sentit mai. El terme és hindi, i de l'Índia va passar primer al portuguès i més tard a l'anglès. A l'anglès va passar inicialment amb la forma gooroo (igual que hindoo, que bé hem adaptat com a mot agut) sense marca accentual, mentre que al portuguès havia passat amb la forma guru. Aquí convé tenir en compte que en portuguès els mots aguts acabats en -i i en -u no s'accentuen gràficament, mentre que els acabats en -a, -e i -o sí. Hi ha la possibilitat que la grafia portuguesa desorientés pel que fa a l'adopció de la grafia catalana (si no és que la va establir algun descastellanitzador a ultrança que després ningú ha gosat posar en qüestió). En l'espanyol, en tot cas, no hi han caigut, i tant el DRAE com el María Moliner l'entren només amb la forma gurú. Xavier Pàmies, http://www.nuvol.com/opinio/hi-soc-a-temps/
↑ «Guru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Viccionari

[1] DIEC

[2] urú. ¿Qui diu “guru” com a paraula plana parlant espontàniament? Jo no ho he sentit mai. El terme és hindi, i de l'Índia va passar primer al portuguès i més tard a l'anglès. A l'anglès va passar inicialment amb la forma gooroo (igual que hindoo, que bé hem adaptat com a mot agut) sense marca accentual, mentre que al portuguès havia passat amb la forma guru. Aquí convé tenir en compte que en portuguès els mots aguts acabats en -i i en -u no s'accentuen gràficament, mentre que els acabats en -a, -e i -o sí. Hi ha la possibilitat que la grafia portuguesa desorientés pel que fa a l'adopció de la grafia catalana (si no és que la va establir algun descastellanitzador a ultrança que després ningú ha gosat posar en qüestió). En l'espanyol, en tot cas, no hi han caigut, i tant el DRAE com el María Moliner l'entren només amb la forma gurú. Xavier Pàmies, http://www.nuvol.com/opinio/hi-soc-a-temps/

[3] «Guru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]