Gloria Steinem
Gloria Marie Steinem (Toledo, Ohio, 25 de març de 1934) és una periodista i escriptora estatunidenca, considerada una icona del feminisme al seu país així com una activista pels drets de la dona, especialment durant els anys 1960 i 1970.[1][2] A banda, és membre honorària dels Socialistes Democràtics d'Amèrica.[3]
_(cropped).jpg) (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (mul) Gloria Marie Steinem 25 març 1934 (90 anys)Toledo (Ohio) |
| Residència | Estats Units d'Amèrica |
| Formació | Smith College - Grau en Arts Waite High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig, periodisme, política i feminisme |
| Ocupació | periodista, conferenciant, activista pels drets de les dones, actriu, activista pels drets humans, editora, activista, assagista, escriptora, reportera, activista política |
| Ocupador | Chayanne |
| Membre de | |
| Moviment | Feminisme |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | David Bale (2000–2003) |
| Germans | Susanne Steinem Patch |
| Premis | |
| |
Signatura .jpg) | |
| Lloc web | gloriasteinem.com |
       
 | |
Filla de Leo Steinem, jueu que es dedicava a la venda ambulant d'antiguitats, i de Ruth Steinem, periodista, va néixer durant la Gran Depressió. Va passar la seva infància anant d'una part a una altra dels Estats Units. El para comprava i venia antiguitats i la família vivia en una caravana.[4]
Va ser columnista del New York Magazine i va cofundar la revista Ms.. El 1969 va publicar un destacat article titulat «After Black Power, Women's Liberation» (després del poder negre, l'alliberament de la dona),[5] que la va convertir en una de les referents en la segona onada de teoria feminista, juntament amb d'altres com Betty Friedan.
El 2005 va cofundar amb Jane Fonda i Robin Morgan el Women's Media Center,[6] una organització que lluita per millorar la visibilitat de les dones en els mitjans de comunicació. Treballa principalment com a activista i portaveu en temes d'igualtat a escala internacional.[4]
El 2013 va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat.[7]
Obres
modifica- 1957: The thousand Indias.
- 1963: The beach book.
- 1983: Outrageous acts and everyday rebellions (Actes escandalosos i rebel·lies quotidianes).
- 1986: Marilyn.
- 1991: La revolució interior.
- 1993: Moving beyond words.
- 2006: Doing sixty & seventy.
- 2016: My life on the road. / La meva vida a la carretera. Editorial Alpha Decay
Referències
modifica- ↑ «Gloria Steinem Fast Facts» (en anglès). CNN.com. [Consulta: 18 juny 2017].
- ↑ «Gloria Steinem - facts, information, pictures» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 18 juny 2017].
- ↑ Dreier, Peter. «Gloria Steinem Renews an Old Debate About Socialism and Feminism» (en anglès). Dissent, 20-02-2016. [Consulta: 12 agost 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Gloria Steinem» (en anglès). Encyclopedia.com, 29-05-2018. [Consulta: 14 octubre 2023].
- ↑ Steinem, Gloria. «After Black Power, Women's Liberation» (en anglès). New York Magazine, 04-04-1969. [Consulta: 14 octubre 2023].
- ↑ «Gloria Steinem, Jane Fonda, and Robin Morgan, Co-Founders of the Women's Media Center» (en anglès). Time, 17-11-2014. [Consulta: 14 octubre 2023].
- ↑ «Presidential Medal of Freedom Recipient - Gloria Steinem» (en anglès). Obama White House Archives. [Consulta: 14 octubre 2023].