La glaucocerinita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la glaucocerinita. Del grec γλαυκός per "blau cel" i κήρινος per "cera", en al·lusió al seu color i aparença.[1][2]

Infotaula de mineralGlaucocerinita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Zn1-xAlx)(OH)₂(SO₄)x/2·nH₂O
Epònimblau-verd, cera i composició Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmines Serpieri, mines Kamariza (mines Kamareza), Agios Konstantinos [San Constantino] (Kamariza), mines del districte Lavrion, districte Lavrion (Laurion; Laurium), prefectura de Attikí (Attica; Attika), Grècia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DD.35
Nickel-Strunz 9a ed.7.DD.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.4.8.1
Heys25.5.10
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Colorblau cel, blau turquesa, verdós, grisenc, marronós
Duresa1
Lluïssorcerosa
Color de la ratllablanc blavós
Densitat2,749 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,540 nβ = 1,554 nγ = 1,562
Birefringènciaδ = 0,022
Angle 2Vmesurat: 60°, calculat: 72°
Dispersió òpticafeble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1932
SímbolGc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

Classificació

modifica

La glaucocerinita es troba classificada en el grup 7.DD.35 segons la classificació de Nickel-Strunz (7 per a sulfats (selenats, tel·lurats, cromats, molibdats, wolframats); D per a sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O; i D per a només amb cations de mida mitjana, capes d'octaedres d'ús compartit; el nombre 35 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 31.4.8.1 (31 per a sulfats hidratats que contenen grup hidroxil o halogen i 4 per a (AB)₄(XO₄)Zq·xH₂O; 8 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Característiques

modifica

La glaucocerinita és un sulfat de fórmula química (Zn1-xAlx)(OH)₂(SO₄)x/2·nH₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.[1][2]

Formació i jaciments

modifica

S'ha descrit a Àustria, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Noruega i als EUA.[1] Sovint es troba en antigues escòries de plom.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Glaucocerinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «General Glaucocerinite Information». Web Mineral.

Bibliografia

modifica
  • Dittler and Koechlin (1932) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 13.
  • American Mineralogist (1932): 17: 495.
  • American Mineralogist (1934): 19: 556.
  • Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II. John Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged, 1124 pp.: 574.
  • Raade, G., Elliott, C.J. and Din, V. K. (1985): New data on glaucocerinite. Mineralogical Magazine 49: 583-590
  • American Mineralogist (1987): 72: 1028.
  • Mills, S.J., Christy, A.G., Genin, J.-M.R., Kameda, T., Colombo, F. (2012): Nomenclature of the hydrotalcite supergroup: natural layered double hydroxides. Mineralogical Magazine, 76, 1289-1336.