Ginebra (beguda)

La ginebra és un aiguardent compost d'uns 40 graus alcohòlics que s'obté de la redestil·lació d'alcohol que pot procedir de la fermentació i la destil·lació de maceracions diferents productes: malt, blat de moro, vi, etc., i en el qual han estat macerats ginebrons i petites quantitats d'herbes aromàtiques (coriandre, angèlica, etc.). És originari d'Holanda al segle xvi, passà a Anglaterra i d'allí a Menorca, on s'anomena gin.^[1]

Ginebra

Epònim	jenever (en)
Tipus	beguda destil·lada
Característiques
Grau alcohòlic	37,5 % (V/V)

A Menorca es fa una ginebra, o gin, molt popular. El mot «ginebra» ve del neerlandès genever, que deriva del francès genièvre (ginebró, gàbul de ginebre comú), però també pot tindre altres aromes com angèlica, anís, comí, coriandre o taronja. A Anglaterra, la ginebra més seca és la London Dry, i la que té més sabor és la Plymouth.^[2]

La ginebra va aparèixer als Països Baixos Borgonyons (els actuals Països Baixos i part de l'actual Bèlgica) al segle xvii amb el nom de Genever - sovint s'atribueix la seva invenció al metge Franciscus Sylvius. Els historiadors d'aliments i begudes consideren que la destil·lació de la ginebra (pels holandesos, que revenien alcohol pur o mal vi portuguès tallat amb alcohol pur de ginebra - el gin - als anglesos) constitueix la gènesi de l'era dels alcohols forts, les "begudes espirituoses" a Europa. Era d'entrada una beguda espirituosa medieval. A partir d'aquí es va estendre a Anglaterra després que la Gloriosa Revolució hagués instal·lat Guillem III d'Anglaterra en el tron anglès. Apareixen les destil·leries anglès i produeixen un alcohol semblant al genever, el qual anomenen gin.