Un gasodomèstic és un aparell domèstic que funciona directament amb gas natural. La seva eficiència energètica és més alta que la dels electrodomèstics, que funcionen amb electricitat (part d'ella obtinguda també a partir de gas natural i la resta de centrals nuclears, petroli, etc.), perquè el gas natural és una energia primària, al contrari que l'electricitat, i per això abans del seu ús s'ha vist sotmesa a menys transformacions, amb les pèrdues d'energia i el cost econòmic que suposa cada una d'elles.[1]

La cuina de fogons i el forn de gas són exemples de gasodomèstics
L'escalfador d'aigua a gas també és un gasodomèstic habitual
Gasodomèstic inspirat en una llar de foc

Els més habituals són estufes per a exteriors (terrases de bars, jardins, etc.), fogonets portàtils, cuines, forns i escalfadors d'aigua (dutxa i llar, piscines, etc.), però també hi ha per exemple rentadores, rentavaixelles, secadores, vitroceràmiques, frigorífics, arcons congeladors, luminàries, termos, barbacoes i falsos llenys per a llars de foc.[2][3]

Antigament a Espanya s'havien usat també gasodomèstics de gas propà, aquests aparells poden ser adaptats a gas natural. En canvi, està prohibit adaptar un electrodomèstic a gasodomèstic, tot i que tècnicament és possible, com a mesura de seguretat per al treballador que ho ha de fer, ja que, especialment al cas de les estufes, pot ser perillós.[4]

Referències

modifica
  1. Trucos Para El Ahorro, Pedro Palao Pons, Óscar Vallet, Edimat Libros, 2005, ISBN 9788497645249 (castellà)
  2. ¿Qué son los gasodomésticos? Arxivat 2013-02-17 a Wayback Machine. (castellà)
  3. Qué pasa, pàg. 66, Segunda Editorial Portada, 2003 (castellà)
  4. Recomendaciones de seguridad en gasodomésticos[Enllaç no actiu] (castellà)