Garric
El garric (Quercus coccifera)[2] és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El seu fruit és una gla. Històricament, el garric s'ha utilitzat com aliment per al kermes, per extraure un tint de color roig anomenat carmesí.[3]
Quercus coccifera  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194078 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus coccifera L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Noms
modificaEn català, aquesta planta se la coneix amb molts noms populars:
- Coscoll i els seus derivats, comuns a les Illes Balears, País Valencià, Penedès, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià, entre altres llocs: coscoll roig, coscoll roger, coscoll ver, coscó o cuscó, coscona, coscolla.
- Garriga i els seus derivats: garriguella, garroll, garrolla, garric roig.
- Grana i els seus derivats: grana d'escarlata, graneta, grana vermelló.
- Alzina ravell.[4]
- Blaca (a Talteüll, nord del Rosselló; terme molt més vivaç en occità.)[5]
- etc.[6]
Descripció
modificaEl garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alçada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb els marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit és una aglà de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent. És una espècie que viu en zones seques i assolellades; accepta precipitacions anuals entre els 400 i els 800 mm, preferiblement.
Hàbitat
modificaProlifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres. A la serralada litoral o prelitoral catalana, hi localitzem els millors exemplars del territori, sobretot vers el sud del massís del Garraf.
-
Garric conreat a Villacidro, Sardenya. En condicions favorables adopta el port d'un arbret
-
Fulles de garric a Solana del Pino (Castella-La Manxa)
-
Fulles i gla de garric, a Santa Perpètua de Gaià
-
Fulles i aglans
-
Garric florit a Castelltallat
-
Quercus coccifera
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Flora Ibérica (en castellà). II. Madrid: Servicio de publicaciones del CSIC, 1990, p. 15. ISBN 84-00-07034-8.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 96-97. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ Young, Frank N.. A survey of entomology. San Jose: Writers Club Press, 2002. ISBN 0-595-22143-2.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ DECAT, Joan Coromines, I, 820a54-b18 i ss.
- ↑ Vallès (dir.), Joan; Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Edicions Universitat Barcelona, 2014-09-19. ISBN 9788447538553.
