Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatí frisii). Foren una branca dels ingevons. Vivien a la regió del Llac Flevo i altres llacs entre el Rin i l'Ems i tenien al sud als brúcters i a l'est als caucis, amb què aviat van fusionar-se. Tàcit esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius Flevus i Amisa a la regió encara anomenada Frísia. Aquests segons són identificats per alguns com els frisiabons de Plini el Vell però no hi ha cap seguretat.[1]

Infotaula grup humàFrisis
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata
Població total646.317 Modifica el valor a Wikidata
Religiócalvinisme, catolicisme i luteranisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatPaïsos Baixos i Alemanya Modifica el valor a Wikidata

Els frisis es van unir als romans després de la campanya de Drus però l'any 28, irritats per l'opressió del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victòries com la batalla del bosc de Baduhenna i Cruptoricis Villa[2] i van expulsar a les guarnicions romanes. Corbuló va intentar sotmetre'ls l'any 47 però va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de Neró van envair les terres romanes del Rin però foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al segle iv es van aliar als saxons als que romanien aliats el segle v, i amb ells van passar a les illes Britàniques i van participar en la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacífica a Bèlgica i Països Baixos, on encara es parla el frisó o frisi, el seu idioma nadiu.

Molts dels frisis originals haurien emigrat cap a Anglaterra durant les invasions bàrbares dels segles IV a VI. Els frisis de l'època romana que van romandre formen el substrat d'un grup ètnic nou que va prendre el mateix nom, i que va sortir del mestissatge dels Frisi amb els Cananefats, els Angles i els Saxons des del segle iv, i és aleshores que la llengua frisona va crear-se. Els frisons han conservat fins avui dia la seva identitat especialment en parts dels Països Baixos, on el frisó és co-oficial a la província de Frísia. Frisons són també els habitants de l'illa d'Helgoland on es parla el frisó septentrional que també es parla a la costa del Slesvig i a les illes frisones; també romanen alguns nuclis a Alemanya, al territori conegut per Oldenburg (on es parla el frisó oriental).

Els frisons neerlandesos disposen de bandera identitària, i els d'Alemanya disposen d'una bandera regional (separada de la bandera d'Helgoland, tot i que l'illa també l'assumeix). Els frisons de Dinamarca no utilitzen bandera identitària o regional. No existeix un símbol unificat per a tots el frisons repartits entre tres estats.

Referències

modifica
  1. Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.137, 12-2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.
  2. Mascov, Johann Jakob. The History of the Ancient Germans (en anglès). James Mechell, 1738, p. 124.