Fred Schneider
Frederick William "Fred" Schneider III (nascut l'1 de juliol de 1951) és un cantant nord-americà, conegut sobretot per ser el líder i membre fundador del grup de rock The B-52's.[1] Schneider és conegut per la seva manera característica de cantar, anomenada sprechgesang, que va desenvolupar recitant poesia sobre música de guitarra.[2]
.jpg) (2009)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Frederick William Schneider III 1r juliol 1951 (73 anys)Newark (Nova Jersey) |
| Formació | Shore Regional High School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, actor, compositor |
| Activitat | 1976–actualitat |
| Membre de | |
| Gènere | Rock, new wave, pop rock |
| Instrument | veu, teclats, percussió |
| Segell discogràfic | Warner Bros. Records |
| Company professional | The B-52's, The Superions, Sleater-Kinney, Richard Barone, Joe McIntyre, Sophie Ellis-Bextor, Bongwater, Foo Fighters, Captain Planet |
       
| |
Primers anys
modificaSchneider va néixer a Newark, Nova Jersey. Ha declarat que les seves influències musicals van ser "les cançons de Halloween i nadales esbojarrades" juntament amb "Motown".[2] Va anar a estudiar a la Universitat de Geòrgia a Athens, primer enginyeria forestal, i després periodisme.[3] A la universitat, va escriure un llibre de poesia com a treball d'una assignatura.[4] Després plegar de la universitat sense graduar-se,[3] es va quedar a Athens, on va fer de conserge, i de repartidor de menjar.[2]
Els primers assajos dels B-52's es feien al restaurant vegetarià on Fred treballava de cambrer, que havia estat una funerària.[3]
Projectes musicals
modificaA part de ser líder dels B-52's, Fred Schneider ha publicat dos àlbums en solitari. Actualment, està treballant en un projecte paral·lel anomenat The Superions. El grup va treure un EP i l'àlbum Destination... Christmas! el 2010 i el febrer de 2011 van començar a treballar en un àlbum complet.[2]
- Fred Schneider & the Shake Society (1984, reeditat el 1991)
- Just Fred (1996).
- The Superions (2010)
- Destination... Christmas! (2010)
- Batbaby (2011)
- "Konnichiwa" (2014)
Ràdio
modificaFins a finals de 2008 Schneider va presentar un programa de ràdio anomenat Party Out of Bounds que s'emetia els divendres a la nit, de 9 a 12 del matí (hora de Nova York) a Sirius 33 First Wave. Al programa, Schneider posava una selecció de cançons dance de l'època de la new wave, remescles i rareses, combinada amb els seus acudits i anècdotes.
Vida personal
modificaEl juliol de 2012, Schneider vivia a Long Island, Nova York.[5]
Schneider va explicar la seva experiència de declarar-se homosexual a la seva mare en un programa de ràdio el 2010. Va explicar que la seva mare sempre sabia més del seu fill que no pas ell mateix, i va dir que va sortir de l'armari mentre ella passava l'aspirador. La seva mare va contestar amb "Ah, ja ho sé, Freddie" i va continuar aspirant sense perdre pistonada. Schneider va dir que la seva reacció fou: "és com, bé, d'acord. Doncs me'n torno a fora i em fumo alguna cosa".[6]
És vegetarià de tota la vida, i va aparèixer en una campanya d'anuncis de la PETA demanant a la gent que no mengés llagosta.[7]
Referències
modifica- ↑ Prato, Greg. «Biography: Fred Schneider». AMG. [Consulta: 10 maig 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Interview: Fred Schneider of the B-52's. Survivingthegoldenage.com. Retrieved on 2012-11-28.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Interview: The B-52's». Rolling Stone, 11-12-1980 [Consulta: 12 octubre 2018].
- ↑ «Fred Schneider Biography». Arxivat de l'original el 2018-10-13. [Consulta: 12 octubre 2018].
- ↑ blogs.ajc.com Arxivat 2012-08-25 a Wayback Machine., Fred Schneider talks B-52s 35th anniversary Access Atlanta. (July 19, 2012). Retrieved on 2012-11-28.
- ↑ Brand, Sam. «B-52s' Fred Schneider: Gay, Proud, and on the Comeback Trail». Popeater.com, 22-02-2010. Arxivat de l'original el 28 de juny 2012. [Consulta: 13 desembre 2012].
- ↑ "B-52's Fred Schneider Says Don't Eat The Lobster," Associated Press, March 17, 2014.