Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1959
La 7a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va tenir lloc entre l'11 i el 20 de juliol de 1959. Amb l'alt nivell aconseguit després del reconeixement de la categoria per part de la FIAPF a partir de la edició de 1957, cal destacar la presència a Sant Sebastià d'Audrey Hepburn o l'estrena mundial de Perseguit per la mort, d'Alfred Hitchcock, qui va tornar a visitar el festival després del seu pas l'any anterior.[1] També es va dedicar la primera retrospectiva del festival al director francès René Clair.[2]
| ||||
| ||||
| Tipus | edició d'un festival de cinema  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 11 - 20 juliol 1959 | |||
| Data | 1959 | |||
| Número d'edició | 7 | |||
←1958 1960 → | ||||
| Localització | Victoria Eugenia Antzokia (Guipúscoa) | |||
| Estat | Espanya | |||
| ||||
_-_Fondo_Mar%C3%ADn-Kutxa_Fototeka.jpg)
Desenvolupament
modificaL'actor Kirk Douglas va enviar una safata de plata a la societat gastronòmica Gaztelubide en agraïment pel rebement que li van fer en l'edició anterior, quan va participar amb Els víkings, entregada pel delegat a Espanya d'United Artists.[3] El dia 13 es van exhibir Història d'una monja, Sam, Smrt v sedle i Ari no machi no Maria. Aquesta última va ser la primera pel·lícula japonesa que s'exhibia a un festival de Sant Sebastià.[4] El dia 14 es va exhibir les pel·lícules argentines El cuaderno (curtmetratge) i Procesado 1040, que van comptar amb la presència al cinema de les actrius argentines Amelia Bence, Susana Campos, Mabel Karr i Zully Moreno, i la veneçolana Caín adolescente. El dia 15 va comptar amb la presència de René Clair al Victoria Eugenia Antzokia, a qui es va retre homenatge amb la projecció de Catorze de juliol (1932).[5] Posteriorment s'hi va projectar la pel·lícula francesa Maigret et l'affaire Saint-Fiacre. El dia 16 es van exhibir la pel·lícula estatunidenca Perseguit per la mort, que va comptar amb la presència d'Eva Marie Saint,[6] i la pel·lícula polonesa Zamach, després de la qual el productor Benito Perojo va oferir un esmorzar als cineastes.[7] La resta de pel·lícules es van projectar els dies 18 i 19, entre elles Salto a la gloria de Klimovsky.[8] El dia 20 es va clausurar el festival amb la projecció de Tutti innamorati de Giuseppe Orlandini es van concedir els premis.[9]
Jurado oficial
modificaSelecció oficial
modifica- 800 leguas por el Amazonas d'Emilio Gómez Muriel
- A luz vem do alto d'Henrique Campos
- Akiket a pacsirta elkísér de László Ranódy
- Ari no machi no Maria de Heinosuke Gosho
- Bain el Atlal d'Ezzel Dine Zulficar
- Caín adolescente de Román Chalbaud
- Dagli Appennini alle Ande de Folco Quilici
- Der Rest ist Schweigen de Helmut Kautner (fora de concurs)
- Die feuerrote Baronesse de Rudolf Jugert (fora de concurs)
- Insan Jaag Utha de Shakti Samanta
- Malkata de Nikola Korabov
- Maigret et l'affaire Saint-Fiacre de Jean Delannoy
- Perseguit per la mort d'Alfred Hitchcock
- Procesado 1040 de Rubén W. Cavallotti
- Salto a la gloria de León Klimovsky
- Sam de Vladimir Pogačić
- Sapphire de Basil Dearden
- Shake Hands with the Devil de Michael Anderson
- Smrt v sedle de Jindřich Polák
- Història d'una monja de Fred Zinnemann
- Tutti innamorati de Giuseppe Orlandini
- Verbrechen nach Schulschluß d'Alfred Vohrer
- Zamach de Jerzy Passendorfer
Palmarès
modificaEls premis atorgats aquell any foren:[10]
- Conquilla d'Or a la millor pel·lícula: Història d'una monja, de Fred Zinnemann
- Conquilla d'Or al curtmetratge: Abseits, de Wolf Hart
- Menció especial (curtmetratge): Lettera da El Alamein, d'Enrico Fulchignoni i Serenal, de Norman McLaren
- Conquilla de Plata al millor director: Dagli Appennini alle Ande, de Folco Quilici i Perseguit per la mort, d'Alfred Hitchcock
- Menció especial: Der Rest ist Schweigen, de Helmut Kautner
- Premi Zulueta d'interpretació femenina: Audrey Hepburn, per Història d'una monja
- Premi Zulueta d'interpretació masculina: Adolfo Marsillach, per Salto a la gloria, de León Klimovsky
- Premi Perla del Cantàbric al millor llargmetratge de parla hispana: Salto a la gloria, de León Klimovsky
- Premi Perla del Cantàbric al millor curtmetratge de parla hispana: Viva la tierra, d'Adolfo Garnica
Referències
modifica- ↑ «Audrey Hepburn en el palco era como un ángel, todo el tiempo con una sonrisa», El Diario Vasco, 25 de setembre de 2015
- ↑ Retrospectives al web del Festival
- ↑ El Festival de Cine de San Sebastián, el bandeja de plata, ABC, 12 de juliol de 1959
- ↑ Una monja, una católica japonesa, la guerra i un "western" yugoslavo, en San Sebastián, ABC, 14 de juliol de 1959
- ↑ Jornadas argentina y francesa con homenaje a René Clair en el Festival de San Sebastián, ABC, 15 de juliol de 1959
- ↑ Un Maigret más en la pantalla del Festival y Eve Marie Saint en persona, ABC, 16 de juliol de 1959
- ↑ El cine en el Festival de San Sebastián se llama "Con la muerte en los talones", ABC, 17 de juliol de 1959
- ↑ La biografia cinematográfica de Cajal, en el Festival de San Sebastián, ABC, 19 de juliol de 1959
- ↑ Se han concedido los premios del Festival de Cine, ABC, 21 de juliol de 1959
- ↑ Premis de l'any 1959 al web del Festival
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Festival de Cinema de Sant Sebastià de 1959
- VII Festival Cinematográfico Internacional de San Sebastián, Blanco y Negro, 25 de juliol de 1959
- Noticiario nº 863 B, 20 de julio de 1959, NO-DO|
- Noticiario nº 864 A, 27 de julio de 1959, NO-DO