Fedorovskita
La fedorovskita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Nikolai Mikhailovich Fedorovskii (1886-1956), cristal·lògraf i mineralogista rus, fundador de l'Institut Rus d'Investigació de Recursos Minerals.
 Fedorovskita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Mg₂B₄O₇(OH)₆ |
| Epònim | Nikolai M. Fedorovskii (en)  |
| Localitat tipus | dipòsit de bor de Solongo, altiplà de Vitim, Buriàtia, Transbaikàlia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.DA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.DA.25 |
| Dana | 25.4.1.2 |
| Heys | 9.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,96(2) Å; b = 13,15(2) Å; c = 8,15(1) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | marró |
| Macles | polisintètiques, pla de composició {100} |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,65 g/cm³ (mesurada); 2,60 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,619 a 1,623 nβ = 1,627 a 1,632 nγ = 1,629 a 1,634 |
| Birefringència | δ = 0,010 a 0,011 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 48° |
| Dispersió òptica | r<v molt forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-006 |
| Símbol | Fdo |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa fedorovskita és un borat de fórmula química Ca₂Mg₂B₄O₇(OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls prismàtics, de vegades amb contorns ròmbics, de fins a 1 centímetre; comunament en agregats fibrosos.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fedorovskita pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta al dipòsit de bor de Solongo, a l'altiplà de Vitim, Buriàtia (Rússia), l'únic indret on ha estat trobada, on es troba als filons de tipus skarn. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sakhaïta, frolovita, uralborita, szaibelyita i datolita.[2]
Referències
modifica- ↑ «Fedorovskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Fedorovskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 juny 2016].