Fèlix Cucurull i Tey

Fill de Fèlix Cucurull i Campalans, batlle d'Arenys de Mar i de la seva segona esposa, Leonor Tey i Vilageliu. Al 1930, inicia els estudis de batxillerat al Col·legi Cassà, regentat pels Germans Gabrielistes. El 1933 continua els estudis de batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament de Mataró. El 1936 ingressà a Estat Català i en fou responsable de propaganda al Maresme. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit de Llevant, instal·lat a València, i va anar al front com a milicià de Cultura. En acabar la guerra civil espanyola milità en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1946 formà part del Consell Executiu en la conferència de assistí a Dosrius (Maresme). Va formar part del Consell Nacional del FNC fins al 1968 quan abandonà el partit per a crear l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) que va integrar-se en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) posteriorment. Col·laborà a nombroses publicacions com Tele-Estel, Serra d'Or, Canigó, Ponent i Avui. Participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari de l'antifranquisme del Principat. Després d'abandonar el PSAN amb l'escissió produïda l'any 1973, participà com a delegat d'Independents pel Socialisme amb els sectors que donarien lloc al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1978, però, va abandonar-lo quan es preparava la fusió amb el PSOE. Entre el 1977 i el 1981 també fou membre de l'executiva del Consell Nacional Català, i entre el 1979 i el 1982, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. A les eleccions generals espanyoles de l'1 de març de 1979 fou candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), però no fou escollit.

A les eleccions municipals de 8 de maig de 1983 va encapçalar com a independent la llista del PSUC-Candidatura Unitària d'Esquerres, on també formava part Nacionalistes d'Esquerra i va ser escollit regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. El 1984 col·laborà en diverses activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El 1985 viatja a París en el Tren de les Nacions i forma part de la comissió que lliura a la UNESCO un manifest a favor del reconeixement de les nacions sense estat. El 1986 fa el discurs d´obertura de la desena Assemblea General de la Crida.

El 1985, la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Arenys de Mar i la biblioteca P. Fidel Fita li reten un homenatge a Arenys de Mar. El 1988, rep l'homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Funda i presideix l'Associació Josep Narcís Roca i Farreras, fins a la seva mort. El 1991 li és atorgat el guardó CIEMEN 1991 (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions). I el 1995 a les Jornades Independentistes d'Arenys de Mar, Fèlix Cucurull rep el que serà el darrer homenatge en vida.^[2]

De l'obra historiogràfica, cal assenyalar els estudis que realitzà de les primeres fases del catalanisme contemporani i les seues arrels populars i progressistes. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979 mercè el seu estudi Dos pobles ibèrics (1967) on fa paral·lelismes entre Catalunya i Portugal, i el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l'any per la Unió Brasilera d'Escriptors.

• A mig camí del seny (1946)
• Vida terrena (1948)
• Els altres mons (1952)
• El temps que se'ns escapa (1959)
• Vida terrena (1977)

• L'últim combat (1954)
• Només el miratge (1956)
• A les 21,13 (1956)
• La pregunta i l'atzar (1959)
• El silenci i la por (1962)

• Dos pobles ibèrics (1967)
• Orígens i evolució del federalisme català (1970)
• Panoràmica del nacionalisme català Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (1975)
• Defensa de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1976)
• Consciència nacional i alliberament (1978)
• El fet nacional català a través de la història (1980)
• Catalunya, nació sotmesa (1981). Col·lecció Nova Terra, 12, Barcelona, 1981, ISBN 84-7279-109-2.
• Catalunya republicana i autònoma (1931-1936). Edicions de la Magrana, Barcelona 1984, ISBN 84-7410-154-9.
• Llibertat per la democràcia (1986)
• Narcís Roca i Farreras i l'origen del nacionalisme d'esquerres, inacabada

• Albó, Imma. Fèlix Cucurull (1919-1996). Fundació Irla, 2009, p. 122. ISBN 978-84-613-4955-5. 

• Tret en part de marxists.org (amb llicència GFDL).
• Pàgina d'homenatge a Fèlix Cucurull Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
• Fèlix Cucurull: Quatre poemes existencials