Exile on Main Street

Exile on main street (1972) és el desè àlbum del grup anglès The Rolling Stones. Aquest doble àlbum és considerat com un dels més importants de la carrera del grup. Si bé en la seva sortida no fou rebut amb excessiu entusiasme per part dels crítics, que el consideraven fosc i estrany, amb el temps s'ha vingut a considerar no tan sols un dels millors (o el millor) disc del grup sinó també un dels més importants que no s'han fet mai.

Exile on Main Street

Tipus	àlbum d'estudi i àlbum doble
Artista	The Rolling Stones
Publicat	12 maig 1972
Gènere	rock dur i rock and roll
Durada	67:17
Llengua	anglès
Discogràfica	Rolling Stones Records Virgin Records Universal Music Group
Productor	Jimmy Miller
Format	doble LP i estríming de música
Pistes 05. Tumbling Dice 08. Sweet Black Angel 10. Happy
Posició a les llistes	1, UK Albums Chart (1972) 1, Billboard 200 (1972) 1, RPM100 Albums (1972)
Cronologia
Àlbums dels Rolling Stones en ordre cronològic ← Milestones (1972) Rock 'n' Rolling Stones → (1972)

El disc fou gravat quasi íntegrament a França. Els Rolling Stones havien abandonat Anglaterra fugint d'una pressió policial constant, que els relacionava constantment amb les drogues, i també d'una fiscalitat que consideraven abusiva.

El disc es gravà tot ell amb la clàssica formació de rock (veus, guitarres, baix elèctric i bateria) a més de teclats, vents i cors. En el disc, la presència de vents que s'havia iniciat en el disc anterior (Sticky fingers) ja estava plenament consolidada, també s'havia consolidat el jove guitarrista anglès de tan sols 23 anys Mick Taylor que s'havia incorporat al grup feia dos anys.

Les fortes influències que exercia la música popular nord-americana sobre el grup ja des dels seus inicis arriben al seu clímax en aquest disc, s'hi pot sentir des de blues a folk, des de gospel fins al rock n'roll... El disc és una exhibició tècnica i de coneixement musical a tots nivells i suposa el cènit del tractament de les segones veus, bàsicament a càrrec de Keith Richards, el tractament de les guitarres jugant amb diferents melodies per sobre de la melodia principal, les troglodítiques, però plenes de força, entrades de la bateria i la conjunció de tota la secció rítmica. Així com els arranjaments per veus, els intruments de vents que s'hi incorporen com a membres de ple dret, etc. En definitiva, un deliri barroc coral sorprenentment efectiu.

En data 18 de maig de 2010 va sortir a la venda una versió expandida de l'àlbum que incloïa 10 cançons inèdites. Paral·lelament, al Festival de cinema de Cannes es va presentar el documental "Stones in exile", dirigit per Stephen Kijack.