Étienne Bacrot

Bacrot va començar a jugar als 4 anys, i cap als 10 ja triomfava en competicions per edats. El 1993 fou Campió d'Europa Sub-10 i Campió del món Sub-10 a Bratislava,^[5] i el 1995, Campió d'Europa Sub-12 i Campió del món Sub-12, per damunt de Surya Shekhar Ganguly.^[5][6] El 1996, als 13 anys, ja va ser capaç de guanyar un matx contra l'exCampió del món com Vassili Smislov.^[1] Va esdevenir Gran Mestre el març del 1997 als 14 anys i 2 mesos, essent la persona més jove de la història (en aquell moment) en assolir el títol.^[1] El rècord va ser trencat el desembre següent per Ruslan Ponomariov). El 1999 fou un dels quatre "consellers" que participaren com a assessors de l'equip mundial a la partida Kaspàrov contra el Món.

Bacrot va puntuar 6/8 a l'Olimpíada d'escacs de 2006 contra oponents amb una mitjana d'Elo de 2640, tot guanyant 13 punts; això li va permetre de guanyar la medalla de bronze individual com a tercera millor performance de l'Olimpíada.^[7] Una de les seves victòries notables fou contra el GM estatunidenc Gata Kamsky.^[8]

Des de 1995, i fins a 2004, Bacrot ha jugat un matx anual a sis partides contra algun destacat jugador, al seu poble, Albert. El 1996 va guanyar Vassili Smislov 5-1,^[1] el 1997 va perdre contra Víktor Kortxnoi 4-2, el 1998 va guanyar en Robert Hübner 3.5-2.5, el 1999 va perdre contra Aleksandr Beliavski 3.5-2.5, el 2000 va perdre contra Nigel Short 4-2, el 2001 empatà 3-3 amb Emil Sutovsky, el 2002 guanyà Borís Guélfand 3.5-2.5, i el 2004 guanyà contra Ivan Sokolov 3.5-2.5 (no hi va haver matx el 2003).

• Sis cops Campió de França (el primer, als 16 anys, el més jove de la història), amb cinc campionats seguits entre 1999 i 2003, i un altre el 2008.^[9]
• Venç en Borís Guélfand als 19 anys, per 3.5-2.5, i n'Ivan Sokolov als 21 anys, per 3.5-2.5 a Albert.
• Venç na Judit Polgár 3-1 en un matx a ràpides als 16 anys, a Bastia, i empata amb Anatoli Kàrpov 3-3 també a ràpides, als 17 anys.
• Guanya el Torneig d'escacs d'Enghien el 1997 per davant de Víktor Kortxnoi fent la seva norma final de GM als 14 anys i 4 mesos d'edat.
• Guanya el Torneig de joves mestres de Lausana el 1999 guanyant en Ruslan Ponomariov a la final.
• Es classifica pels quarts de final del Campionat del món de ràpides de 2003 a Cap d'Agde.
• Fa una puntuació perfecta d'11/11 al Campionat de França per equips de 2004.
• Guanya el Memorial Petrossian amb l'equip mundial, el 2004, tot empatant la 3a millor performance individual.
• Guanya el torneig Poikovski-Kàrpov de 2005 per davant de Victor Bologan, Aleksandr Grisxuk, Piotr Svídler i Aleksei Dréiev.
• Acaba tercer al prestigiós supertorneig Dortmund Sparkassen de 2005 (el campió fou Arkadij Naiditsch).^[10][11]
• Acaba tercer a la Copa del món de la FIDE de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, tot guanyant n'Aleksandr Grisxuk en el desempat per la medalla de bronze.^[12][13][14] Això el va classificar pel Torneig de Candidats del cicle del Campionat del món de la FIDE de 2007 pel maig-juny de 2007, encara que en qualsevol cas s'hi hagués classificat per Elo. Malgrat tot, fou eliminat al torneig de Candidats en la primera ronda de matxs, en perdre 3.5-0.5 contra Gata Kamsky.
• Guanya l'obert FiNet Chess960 de 2006 amb una puntuació de 9.5/11.
• Guanya el Campionat de França de 2008.^[15] També el 2008 empatà amb Nigel Short al segon lloc al torneig-B del Torneig d'escacs Corus, rere el campió Serguei Movsessian.^[16]
• Guanya l'edició de 2009 de l'Aeroflot Open, empatat a punts amb Oleksandr Moissèienko.^[17]
• És tercer al torneig de Nanjing de 2010 rere Carlsen i Anand.^[18]
• És tercer a l'edició de 2011 del Campionat de França, rere Maxime Vachier-Lagrave i Laurent Fressinet.^[19]
• Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,^[20][21] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una raonable actuació; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per Teimur Radjàbov (½-1½).^[22]
• L'agost de 2012 fou novament campió de França, a Pau, en una edició en què el títol es compartí entre ell, Romain Édouard, Christian Bauer i Maxime Vachier-Lagrave.^[23]
• L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,^[24] on tingué una actuació regular, i arribà a la segona ronda, on fou eliminat per Oleksandr Moissèienko 1½-2½.^[25]
• L'agost del 2014 fou subcampió de França a Nimes rere Laurent Fressinet.^[26][27]

• Campionat d'Europa per equips, representant França: 2n el 2001, 3r el 2005.
• Diversos cops campió de França i d'Europa per equips amb el NAO Chess Club.

• Campió d'Europa Sub-10 (1993).
• Campió del món Sub-10 (1993).^[5]
• Campió d'Europa Sub-12 (1995).
• Campió del món Sub-12 (1995).^[5]
• Venç en Levon Aronian en matx a Albert.
• MI als 12 anys.
• GM als 14 anys, establint un rècord mundial en aquell moment.

• A la llista d'Elo de la FIDE d'octubre de 2008, hi tenia un Elo de 2705 (essent el 29è jugador del món).
• El seu Elo s'ha mantingut per damunt de 2700 des de juliol de 2004.
• Durant el 2005, fou el jugador número 9 del món en cadascuna de les llistes de la FIDE d'aquell any, jugant 55 partides.
• El seu màxim Elo, de 2731 punts, era el 31è millor mai assolit per un escaquista, el juliol de 2010.^[28]
• Ha estat el número 1 de França (era el número 2 el maig de 2011)^[29] (França és el cinquè país del món a les llistes de la FIDE, el maig de 2011)^[30]

• Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2011].