Estudi op. 25, núm. 7 (Chopin)

L'"Estudi op. 25 núm. 7", en do sostingut menor, és un dels dotze Estudis op. 25 per a piano compostos per Frédéric Chopin; la peça és de l'any 1834 i els estudis de l'opus 25 varen ser escrits entre 1832 i 1836. Tots ells foren publicats el 1837.

Estudi op. 25, núm. 7

Forma musical	estudi
Àudio	Interpretació de Martha Goldstein en un piano Érard (1851)
Tonalitat	Do sostingut menor
Compositor	Frédéric Chopin
Llengua	contingut no lingüístic
Creació	1836
Catalogació	B. B 98 catàleg Chomiński C 32
Instrumentació	piano
Cronologia
Estudis, Op. 25 ← Estudi op. 25 Estudi op. 25 →

Aquest estudi es diferencia de forma molt marcada de la gran majoria d'estudis de Chopin, perquè s'allunya del virtuosisme i se centra, en canvi, en l'expressivitat de les frases i en la perfecció del so, especialment en la mà esquerra que porta la melodia durant la major part de la peça. La dreta acompanya amb emotius acords que, en ser més aguts i en ser tocats amb la mateixa intensitat que la melodia, no se subordinen a ella, sinó que són un perfecte complement.

Aquest estudi també és conegut amb el títol de "Violoncel" o "Cel·lo". Això es deu a la greu melodia de la mà esquerra, ja que recorda la música d'un violoncel perquè les notes estan en una tessitura similar.