Escuts d'armes papals

Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.[1] El Papa Innocenci IV (1243-1254) és possiblement el primer que usà un escut personal, però el primer escut que es coneix és el de Bonifaci VIII (1294-1303).[2] Al segle xvii s'atribuïren escuts d'armes a papes anteriors.[3]

Tots els escuts d'armes dels papes recents inclouen el símbol de la tiara papal com a timbre de l'escussó, fins que Benet XVI la substituí per la mitra i el pal·li (vegeu l'article: escut d'armes de Benet XVI). Un altre ornament extern són les Claus del Cel, una clau d'or i una altra de plata creuades, representant el poder de lligar i deslligar a la terra (plata) i al Cel (or), una referència a l'evangeli de Mateu:[4]

« I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. »

La clau d'or significa que el poder arriba al Cel i la clau de plata que s'estén a tots el fidels a la terra, la llaçada indica el nus entre els dos aspectes del poder, i que les claus estiguin lligades a la maneta simbolitza que el poder està en mans del Papa.[5]

Escuts d'armes papals

modifica

Escuts d'armes relatius

modifica
 
Escut d'armes de la Santa Seu
 
Escut d'armes de la Ciutat del Vaticà
 
Emblema del Papat.
 
Emblema de la Ciutat del Vaticà (de la bandera)
 
Emblema de la Sede vacante, emprat quan no hi ha un Papa regnant.[6]

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. «Escut d'armes de Sa Santedat el Papa Benet XVI». Vatican.va. [Consulta: 28 febrer 2013]. (castellà)
  2. Michel Pastoureau. Traité d'Héraldique. 3a ed.. Picard, 1997, p. 49. ISBN 2-7084-0520-9. 
  3. Pastoureau 1997, pp. 283–284
  4. Mt 16:18-19
  5. "El simbolisme de les claus té una manera enginyosa i interpretativa de l'art de l'heràldica. Una de les claus és d'or, i l'altre és d'argent. La clau d'or, que senyala cap a d'alt a destra, significa el poder que s'estén fins al Cel. La clau d'argent, que ha d'apuntar a sinistra, simbolitza el poder sobre tots els fidels a la Terra. Ambdues sovint estan enllaçades per un cordó en gules com a signe de la unió entre els dos poders. Els mànecs estan a la part inferior, perquè estan en mans del Papa, el lloctinent de Crist a la terra. Les puntes senyales cap a dalt, pel poder de lligar i deslligar fins i tot el Cel. " Bruno Bernhard Heim, Heraldry in the Catholic Church: Its Origin, Customs and Laws (Van Duren 1978 ISBN 9780391008731), p. 54)
  6. «Vatican City (Holy See)». fotw.net, 25-03-2006. [Consulta: 7 novembre 2007].