Eosinòfil

L'eosinòfil és un leucòcit granular de nucli bilobulat amb grànuls eosinòfils al citoplasma (grànuls específics). Els eosinòfils, vistos al microscopi òptic, es tenyeixen de color vermell-taronja amb colorants àcids com l'eosina. A més, a la zona central hi ha unes inclusions amb forma de cristall fortament azuròfiles davant la tinció de Giemsa (grànuls inespecífics), les quals contenen proteïnes per a combatre paràsits i enzims.^[1] La seva mida oscil·la entre 12 i 17 μm. Representen del 0 al 7% dels leucòcits de la sang, amb una concentració d'entre 0 a 800 eosinòfils per mm³.^[2]^[3]

Són cèl·lules fagocitàries que tenen afinitat pels complexos antigen-anticòs, per tant la majoria dels eosinòfils són atrets per quimiotaxi. També poder ser atrets per substàncies alliberades pels basòfils com la histamina. Poden regular la resposta al·lèrgica i les reaccions d'hipersensibilitat mitjançant la neutralització de la histamina per la histaminasa i alhora produint un factor inhibidor derivat per inhibir la desgranulació de les cèl·lules cebades o dels basòfils, que contenen substàncies vasoactives.^[4]^[5]

Els eosinòfils tenen un paper de defensa de l'individu contra els microorganismes no fagocitables, tenen una funció citotòxica (per les seves proteïnes granulars), immunoreguladora (per les citocines que allibera) i són capaços de participar en la reparació i remodelació tissular (alliberant TGFβ).

Funcions

Migració a llocs on existeix una reacció al·lèrgica o inflamació.^[6]^[7]
Destrueixen paràsits.^[8]
Destrueixen complexos Ag-Ac.
Moderen la reacció inflamatòria.

Alteracions

Eosinopènia

L'eosinopènia apareix quan hi ha una concentració d'eosinòfils per sota els valors de referència, normalment amb una neutropènia:^[9]

A la majoria de les infeccions degut a la seva hiperactivitat.^[10]
A situacions d'estrès.
En un infart agut de miocardi.
En tractaments amb fàrmacs com: corticoides, adrenalina…

Eosinofília

L'eosinofília apareix quan hi ha una concentració d'eosinòfils per damunt dels valors de referència, normalment amb una neutropènia:^[11]

A algunes infeccions agudes com l'escarlatina o el xarampió.
A algunes infeccions cròniques com la lepra.
Infestacions parasitàries.
Hemopaties malignes.

Referències

↑ Megías M, Molist P, Pombal MA «Eosinófilo» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2020; Mar 1 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 28 maig 2020].
↑ «Eosinòfil». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Rubio Campal et alii, 2004, p. 191.
↑ Mckenzie, S; Surat, P «Eosinophil Function» (en anglès). News-medical.net, 2019; Gen 17 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 28 maig 2020].
↑ Ganong, William F. Review of Medical Physiology. 9a ed. Appleton & Lange, 1999, p. 494-508.
↑ Fulkerson, PC; Rothenberg, ME «Targeting Eosinophils in Allergy, Inflammation and Beyond» (en anglès). Nat Rev Drug Discov, 2013 Feb; 12 (2), pp: 117-129. PMID: 23334207. DOI: 10.1038/nrd3838. PMC: 3822762 [Consulta: 1r juny 2020].
↑ Rosenberg HF, Phipps S, Foster PS «Eosinophil trafficking in allergy and asthma». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 119, 6, 2007, pàg. 1303-12.
↑ Noemi, I «Eosinofilia y parasitosis» (en castellà). Rev Chil Pediatr, 1999 Set; 70 (5), pp: 435-440. ISSN 0370-4106. DOI: 10.4067/S0370-41061999000500013 [Consulta: 1r juny 2020].
↑ Mayo Clinic «Eosinofília: Causas» (en castellà). Mayo Foundation for Medical Education and Research, 2020; Gen 8, págs: 2 [Consulta: 1r juny 2020].
↑ López de Toro Martín Consuegra, I; Sánchez Casado, M; Rodríguez Villar, S; Raigal Caño, A; et al «Evaluación de la eosinopenia como marcador de infección en pacientes ingresados en una Unidad de Cuidados Intensivos» (en castellà). Med Intensiva, 2010 Maig; 34 (4), pp: 246-253. ISSN 0210-5691. DOI: 10.1016/j.medin.2009.11.007. PMID: 20096485 [Consulta: 1r juny 2020].
↑ Rubio Campal et alii, 2004, p. 232.

Bibliografia

Rubio Campal, Faustina; Garcia Espinosa, Benjamín; Carrasco Carrasco, Manuel. Fundamentos y técnicas de análisis hematológicos y citológicos: laboratorio de diagnóstico clínico (en castellà). Madrid: Thomson-Paraninfo, 2004, pàgs: 716. ISBN 8497323173.
Liesveld, Jane. Eosinophil Production and Function (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Des (rev), pàgs: 2 [Consulta: 2 juny 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eosinòfil

Eosinófilos Sirera Pérez, R. Universitat Politècnica de València - UPV; 2015 Oct (en castellà)

[1] Megías M, Molist P, Pombal MA «Eosinófilo» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2020; Mar 1 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 28 maig 2020].

[2] «Eosinòfil». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[FOOTNOTERubio_Campal_et_alii2004191-3] Rubio Campal et alii, 2004, p. 191.

[4] Mckenzie, S; Surat, P «Eosinophil Function» (en anglès). News-medical.net, 2019; Gen 17 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 28 maig 2020].

[5] Ganong, William F. Review of Medical Physiology. 9a ed. Appleton & Lange, 1999, p. 494-508.

[6] Fulkerson, PC; Rothenberg, ME «Targeting Eosinophils in Allergy, Inflammation and Beyond» (en anglès). Nat Rev Drug Discov, 2013 Feb; 12 (2), pp: 117-129. PMID: 23334207. DOI: 10.1038/nrd3838. PMC: 3822762 [Consulta: 1r juny 2020].

[7] Rosenberg HF, Phipps S, Foster PS «Eosinophil trafficking in allergy and asthma». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 119, 6, 2007, pàg. 1303-12.

[8] Noemi, I «Eosinofilia y parasitosis» (en castellà). Rev Chil Pediatr, 1999 Set; 70 (5), pp: 435-440. ISSN 0370-4106. DOI: 10.4067/S0370-41061999000500013 [Consulta: 1r juny 2020].

[9] Mayo Clinic «Eosinofília: Causas» (en castellà). Mayo Foundation for Medical Education and Research, 2020; Gen 8, págs: 2 [Consulta: 1r juny 2020].

[10] López de Toro Martín Consuegra, I; Sánchez Casado, M; Rodríguez Villar, S; Raigal Caño, A; et al «Evaluación de la eosinopenia como marcador de infección en pacientes ingresados en una Unidad de Cuidados Intensivos» (en castellà). Med Intensiva, 2010 Maig; 34 (4), pp: 246-253. ISSN 0210-5691. DOI: 10.1016/j.medin.2009.11.007. PMID: 20096485 [Consulta: 1r juny 2020].

[FOOTNOTERubio_Campal_et_alii2004232-11] Rubio Campal et alii, 2004, p. 232.

[1]