Enric Giménez i Lloberas

Enric Giménez i Lloberas (Barcelona, 3 de gener de 1868 - 26 de maig de 1939) fou actor, productor, escenògraf i home de teatre català.

Enric Giménez i Lloberas

Biografia
Naixement	3 gener 1868 Barcelona
Mort	26 maig 1939 (71 anys) Barcelona
3r Director general de l'Institut del Teatre
té el rol: interí octubre 1934 – 1936 ← Joan Alavedra i Segurañas – Joan Alavedra i Segurañas →
Activitat
Ocupació	director de teatre, escenògraf, actor

Gran actor i director de l'escena catalana, era alhora un destacat dibuixant. La seva activitat escènica anava molt més enllà de l'actuació i la direcció, va treballar també els camps de l'escenografia, el vestuari, els pentinats, etc.^{[cal citació]}

Des de jove, Enric Giménez destacà en les arts plàstiques, com ara el dibuix i l'escultura. Com a escultor fou membre, amb divuit i/o dinou anys, d'uns dels equips de construcció del Monument a Colom i de l'Arc de Triomf de Barcelona, ambdós inaugurats l'any 1888 durant l'Exposició Universal de la ciutat. Ara bé, la seva passió i vocació principal - el teatre - va fer que deixés enrere l'escultura amb només vint anys. Provinent d'una família ja enamorada de l'escena, per exemple el seu pare Manuel Giménez i Iroz (o Irós), nascut a Barcelona el 1840, o el seu oncle, Miquel Giménez, ambdós actors aficionats,^{[cal citació]} va començar la seva professionalització en el teatre català l'any 1894.^[1]

Reconegut especialment pel seu vessant com a intèrpret de versions catalanes d'obres clàssiques i de repertori universal^{[cal citació]} - com ara Espectres d'Ibsen (1896), Ifigènia a Tàurida de Goethe (1898) o obres d'Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G. Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc.^[1] - realitzà també una tasca extraordinària a l'hora de posar en escena tota classe d'obres de bressol català com a actor, director i escenògraf. L'octubre de 1894 va entrar a la companyia dirigida per Enric Borràs al Teatre Novetats de Passeig de Gràcia, amb la qual va participar en la primera estrena - el 24 de novembre d'aquell mateix any - de Maria Rosa, un dels grans drames d'Àngel Guimerà.^{[cal citació]} La tardor de 1897 va integrar-se a l'esquadró de teatre català del Teatre Principal; i el 1990 va passar a formar part del Teatre Íntim d'Adrià Gual.^{[cal citació]} No abandonà mai el teatre, treballant contínuament en les companyies ja esmentades o en companyies noves, fins i tot de pròpia creació, com per exemple en la seva tasca com a director, escenògraf i actor principal al Teatre Romea. A més, destaca per introduir el gènere policial i detectivesc a l'escena catalana amb obres basades en els principals personatges d'escriptors tan destacats com Arthur Connan Doyle (El detectiu Sherlock Holmes, El gos dels Baskerville, etc.) o Maurice Leblanc (Arséni Lupin).^{[cal citació]}

A banda del teatre, va treballar també en cinema - en totes les seves vessants - en pel·lícules com la primera adaptació cinematogràfica de Terra Baixa (1908), de Fructuós Gelabert, on va interpretar el paper principal de Manelic, posat en escena per primera vegada per Enric Borràs; o La Dolores (1908), on no només va interpretar, sinó que codirigí juntament amb Gelabert^{[cal citació]} i dissenyà l'escenografia de plató (com demostra un esbós escenogràfic conservat al Museu de les Arts Escèniques de Barcelona).

Fou també professor -o més ben dit, mestre- de l'Institut del Teatre des de la seva fundació l'any 1915, participant així en la formació artística de gran nombre dels principals actors i actrius o escenògrafs del teatre català del primer terç del XX. De fet, fou director interí de la institució entre 1934 i 1936, quan arran dels Fets d'Octubre, Joan Alavedra i Segurañas fou apartat temporalment del càrrec.^[2]