Empar Ferrer Raimundo
Empar Ferrer Raimundo (Mislata, País Valencià, 1947) és una actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1947  (76/77 anys)Mislata (País Valencià) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
  
| |
Els seus començaments teatrals van ser com a aficionada en la seva parròquia i en l'agrupació teatral de la seva falla. Molt aviat amb un grup d'amics comença les seves primeres marxes fins que decideix passar pel conservatori estudiant interpretació, declamació, vestuari, vocalització i història del teatre, entre altres.[2]
Inicis
modificaVa començar el seu camí teatral de la mà de Joan Monleón en l'obra clàssica valenciana La infanta Tellina i el Rei Matarot, on va conèixer al seu espòs Lluís Fornés. En 1978, després de néixer el seu fill, va traslladar el seu domicili de Mislata a València.
Amb tres anys d'estudi forma part de la companyia muntada per Antonio Díaz Zamora per a l'obra Las salvajes en Puente San Gil, representada per la Companyia Quart-23 de València el 1972.[3] Jordi Babau, dirigida i adaptada per Juli Leal el 1976. Los malcasados de Valencia de Guillem de Castro, dirigida per Casimiro Gandía el 1979.
Teatre
modificaL'octubre de 1980 va participar a Les dones diuen al Teatre Principal (València). Després, va entrar a formar part d'una companyia que inicia Conejero, amb Miguel Narros a la fi de 1981. Ha participat entre altres obres:
- Seis personajes en busca de autor, de Luigi Pirandello 1982 Versió de Miguel Ángel Conejero. Direcció de Miguel Narros i escenografia d'Andrea d’Odorico.
- Madres: estrenada el 1995 a la Sala Moratín.
- Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona amb direcció escènica de Gerardo Malla en 1999.
- Los caciques, de Carlos Arniches amb la direcció d'A. Fernández Montesinos el 2000.
- Las voces de la noche: estrenada el 27 de febrer de 2004. Amb Laia Marull en el paper d'Elisa i Tristán Ulloa en el de Jorge.
- Don Juan: la versió i direcció va córrer a càrrec del director italià Maurizio Scaparro. Es va estrenar l'1 de novembre de 2002 al Teatro Juan Bravo de Segovia.
- Transterrados: muntatge de José Monleón sobre texts de Max Aub. Fou dirigit per María Ruiz, i es va representar al Teatre Rialto de València en maig-juny de 2003.
- Comedias bárbaras, de Valle-Inclán: Adaptada i dirigida pel cineasta Bigas Luna. Fou representada a Sagunt durant els mesos de setembre i octubre de 2003.
Cinema
modificaTelevisió
modifica- La envenenadora de Valencia Dir. Pedro Olea el 1984.
- Noche sensacional Programa musical Canal Sur,Canal 9 i Castilla-La Mancha.
- Escenas de matrimonio sèrie Telecinco.
- Lalola sèrie Antena 3.
- Hermanos y detectives Sèrie Telecinco.
- Comida para gatos TV Movie. Dir. Carles Pastor.
- UCO sèrie TVE.
- Amar en tiempos revueltossèrie TVE1.
- Maitena sèrie La Sexta.
- Herederos sèrie TVE.
- Desaparecida sèrie TVE.
- Hospital Central sèrie Telecinco
- Aquí no hay quien viva com Paqui a Antena 3 (des de 3x18 fins 3x27)
- La que se avecina com mare de Cristina (1x13)
- Les Moreres sèrie Canal 9 TVVV.
- Negocios de familia sèrie Canal 9 TVV.
- Génesis, en la mente del asesino sèrie Cuatro
- Gran Reserva sèrie TVE.
- El tiempo entre costuras com Herminia
- El pueblo com María[4]
- Viento del pueblo. Miguel Hernández (2002)
Referències
modifica- ↑ La actriz Empar Ferrer, Premio de Honor del Audiovisual Valenciano 2020, Valencia Plaza, 16 de novembre de 2020
- ↑ Empar Ferrer, currículum al web de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual
- ↑ Empar Ferrer, Diccionario del Audiovisual Valenciano
- ↑ Empar Ferrer: "En 'El pueblo' ocurren situaciones graciosas que pasan en la vida, pero ahí no nos reímos", formulatv, 16 de juny de 2019