Emma Ríos Maneiro

Emma Rius vivia a Ourense i des de molt primerenca edat va començar a llegir còmics com els The Uncanny X-Men de Chris Claremont, els New Mutants del mateix claremont amb Bill Sienkiewicz i, sobretot, Akira de Katsuhiro Otomo, que va ser el que la va fer decidir-se en la seva vocació.^[2] Tot i això, va descartar l’ús de trames grisoses i aquoses típiques del manga en els seus primers fanzines de fotocòpia, valorant més l’acabat de tinta d’autors com John Buscema, Harvey Kurtzman i Jack Kirby.

Va estudiar a la Universitat de la Corunya on es va llicenciar en Arquitectura. Aquests estudis el van servir per al tractament de l'espai en el dibuix, evident en les seves perspectives i canvis de punt de vista.^[2] Va combinar estudis amb els primers treballs del món del còmic.

Des del 1998 té una carrera com a dibuixant; Inicialment va participar en fanzines d’Ourense i La Corunya, com El bolchevique vespertino, Esto es la guerra, Mensajes en una botella o Comikaze. També en aquest primer període va col·laborar amb revistes i agències de publicitat com a il·lustradora i en publicacions de còmics col·lectius, com ara Dos veces breve o H2Oil.

Entre el 2000 i el 2006, sense deixar la feina d’arquitecta, Emma Ríos va participar en diverses exposicions col·lectives a la mostra de còmics Viñetas desde el Atlántico i va formar part del grup de dibuixants de Polaqia.

A través de Polaqia va continuar la seva sèrie A prueba de balas (2003), en què Pablo Pérez va col·laborar amb els guions.^[2]

El 2005 va fer il·lustracions per a una campanya publicitària per a Ron Cacique. El mateix any va ser convidada al saló Andenne i el 2006 al saló Angulema, per a l'estand del fanzine "L'inédit".

Després de diversos contes per a publicacions estatals com ara Dos veces breve (2006) i Los Reyes Elfos: Historia de Faerie 2, va rebre el premi Revelació d’autor a Expocómic 2008. Aquell mateix any, col·laborà en el projecte de restauració del viaducte de San Pedro de Mezonzo (La Corunya), pintant María Pita en una de les seves columnes.^[2] També tenia la beca de llenguatge còmic de la Fundació Asef, que li va permetre acabar una tira còmica al Japó.^[3]

Va rebre una oferta de Matt Gagnon, editor de Boom! Studios per realitzar una minisèrie de 4 números.^[2] Després va deixar l'estudi d’arquitectura on treballava per centrar-se en els còmics i va produir Hedex (2008) amb Michael Alan Nelson al guió i Cris Peter al color. Aleshores ja era una de les estrelles del certamen Viñetas desde el Atlántico.^[4][5]

A les Jornadas Internacionales del Cómic Villa d'Avilés va conèixer C. B. Cebulski, que la va posar en contacte amb Nick Lowe, editor de Marvel Comics i amb qui va fer una història d'ompliment per a Runaways primer i després una minisèrie de Doctor Strange, escrita per Mark Waid. El seu art també ha aparegut en títols com The Amazing Spider-Man i Girl Comics. Va treballar amb la guionista Kelly Sue DeConnick a la mini-sèrie Osborn i al creuament entre conte de fades i western Pretty Deadly, que va estrenar a Image Comics a l'octubre del 2013.^[6][7]

Va fer una adaptació d’Amadís de Gaula per al Grupo SM, escrita per Ricardo Gómez.^[8][9]

• A prueba de balas (2003)
• Hexed (2008)
• Pretty Deadly (2013) volums 1, 2 i 3
• Mirror 1, 2
• I D

• Primer premi del concurs d'Arteixo (1998)
• 3r premi del concurs de historieta d’Ourense (2004).
• Premi al millor autor revelació a Expocómic, Madrid, 2008^[10][11]
• Premi Eisner 2020 a millor portadista per "Pretty Deadly".^[12]

• Emma Ríos a Lambiek (anglès)
• Steiner from Mars, blog de l'autora (anglès)
• Emma Ríos a culturagalega.org (gallec)
• Emma Ríos Maneiro a galegos.info (gallec)
• Emma Ríos, dibuixant, reportatge a RTVE (14/12/2010) (castellà)