El Clàssic

La rivalitat s'ha enfortit a través del temps pel Reial Madrid i Barcelona perquè diversos jugadors han desertat del seu rival. Notables jugadors, que van destacar al Barça que han jugat en el Reial Madrid han estat: Bernd Schuster (1988), Michael Laudrup (1994) i Luís Figo (2000). Luis Enrique va passar del Reial Madrid al Barcelona el 1996 i va arribar a ser capità del Barça.

La dècada de 1960 es va veure la primera rivalitat a la Copa d'Europa etapa en què es van enfrontar dues vegades, el Reial Madrid va guanyar el 1960 i el FC Barcelona el 1961. Els dos equips es van enfrontar de nou a la Lliga de Campions de la UEFA a les semifinals del 2002. Reial Madrid, futur campió, va guanyar el xoc anomenat pels mitjans de comunicació espanyols com el partit del segle.

Ambdós clubs tenen un gran palmarès i són dels primers dels rànquings i classificacions a nivell mundial:

• Segons la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), el Futbol Club Barcelona ocupa el primer lloc amb 809 punts i el Reial Madrid, el tercer amb 633 punts.
• A la classificació històrica de les competicions europees el Futbol Club Barcelona ocupa el primer lloc, i el Reial Madrid, el segon.
• Quant el nombre de competicions internacionals guanyades, l'AC Milan se situa en primera posició amb 18 títols, seguit del Reial Madrid amb 15. El Barcelona està en cinquena posició amb 11 títols.

A nivell col·lectiu és clar que tots dos equips són dels millors del món. A nivell individual, també han jugat clàssics jugadors històrics com Diego Armando Maradona i Johan Cruyff per part del Futbol Club Barcelona i Alfredo Di Stefano per part del Reial Madrid. A la dècada del 2010, el gran derbi individual del clàssic estava entre el culer^[7] Lionel Messi i el merengue^[8] Cristiano Ronaldo.

Els dos clubs són vistos, de vegades, com a representants del centralitzat Estat espanyol i Catalunya,^[9] així com les dues ciutats que s'han mogut en direccions diferents culturalment i política parlant.

Cal assenyalar que aquesta percepció contrasta amb el valor simbòlic que Madrid, va tenir durant la guerra civil espanyola pel bàndol republicà. Encara que el partit socialista va ser fundat a Madrid, gairebé totes les idees d'esquerra durant la història moderna del país - el republicanisme, el federalisme, l'anarquisme, el sindicalisme i el comunisme – s'han introduït principalment a través de Catalunya i s'hi fan més fortes aquí. També la moda, ja sigui en la roba o l'art han tendit a arrelar a Barcelona abans de ser acceptades a Madrid. Durant les dictadures de Primo de Rivera i, sobretot, la de Francisco Franco, totes les llengües i identitats regionals van ser mal vistes i contingudes. El FC Barcelona es va convertir en "més que un club" per la seva presumpta relació amb creences progressistes o de la seva funció representativa de Catalunya.^[10] Tanmateix, durant el règim de Franco, l'equip blaugrana semblava concedir beneficis a causa de la seva bona relació amb el dictador a nivell directiu. En qualsevol cas, la majoria dels catalans, i molts altres espanyols, el Reial Madrid va ser considerada com la creació del club, malgrat el fet que durant la Guerra Civil espanyola, els presidents dels dos clubs, com Josep Sunyol i Rafael Sánchez Guerra, va patir a mans d'Els Nacionals (el costat guanyador de dreta).

Quan es va començar a fer la lliga, es va veure que la rivalitat Barça-Madrid duraria fins als nostres dies. Al primer clàssic de tots, el Reial Madrid va guanyar 1-2 a Barcelona. Tot i això, el Barça acabaria guanyant el títol de Lliga. Els clàssics de la temporada 1934/35 van ser completament bojos: el Madrid va guanyar al seu camp amb un contundent 8-2 però a la tornada el Barça es va revenjar amb un 5-0 a favor. Els resultats van acabar sent favorables al Reial Madrid.

Hi va haver molts gols aquesta dècada. A la temporada 1942/43 hi va haver un empat a cinc, a la temporada 1944/45 el Barça va guanyar 5-0 al Madrid repetint al de la temporada 1934/35 i a la temporada 1949/50 el Madrid va apallissar el Barça amb un 6-1. A la Copa del Rei de l'any 1943 el Madrid va guanyar en una semifinal al Barça per 11 a 1. En aquesta dècada els resultats van ser més o menys igualats.

Als anys 50 el Reial Madrid va viure l'època de més gran esplendor de la seva història. De la mà de jugadors com Alfredo Di Stefano van guanyar de forma consecutiva 4 títols de lliga i 5 copes d'Europa recent creades. El Barça va guanyar 4 lligues i 5 copes del Rei a la mateixa dècada. Pel que fa als partits destacats van ser: a la temporada 1950/51 un Barcelona 7-Reial Madrid 2 i a la temporada 1953/54 un Reial Madrid 5-Barcelona 0 i un Barcelona 5-1 Reial Madrid. El Reial Madrid tornava a guanyar el balanç total de resultats.

La rivalitat es va intensificar durant la dècada del 1950 quan els clubs es van disputar la signatura d'Alfredo di Stéfano.^[11] Di Stéfano havia impressionat pel seu joc tant al Barcelona com el Reial Madrid una vegada que va jugar amb el Club Deportivo Los Millonarios de Bogotà, durant una vaga de jugadors en la seva Argentina natal. Tant el Reial Madrid com el FC Barcelona van intentar fitxar-ho i, a causa de la confusió que va sorgir de Di Stéfano, traslladar-se a Millonarios de River Plate després de la vaga, els dos clubs van reclamar els seus drets sobre la seva sol·licitud de registre. Posteriorment, totes dues de Barcelona i el Reial Madrid creu que l'havien signat. Després de la intervenció de la FIFA representant Calero Muñoz (que havia ajudat anteriorment a signar a l'estrella del futbol Ladislao Kubala, pel FC Barcelona) es va decidir que Barcelona i Reial Madrid havien de compartir el jugador en temporades alternes. El FC Barcelona es va fer enrere, de manera. Amb l'arribada de Di Stéfano l'equip va esdevenir un dels millors de la història del futbol. En el seu primer partit contra el FC Barcelona va marcar dos gols.

El Madrid va aconseguir el títol de Lliga en 8 ocasions i una Copa d'Europa. El Barça es va haver de conformar amb dues copes i com ser finalista de la Copa d'Europa. El balanç total continuava amb un gran predomini blanc.

El Barça va començar una etapa millor que les anteriors. Amb Johan Cruyff,^[12] guanyarien una lliga (ja feia 14 anys que no la guanyaven). El Barça va apallissar en un històric partit 0-5 a domicili el Reial Madrid. Aquesta dècada el Barcelona també va aconseguir dues Copes. El Madrid va aconseguir però 6 lligues i una copa. Per fi el Barcelona aconseguia superar el seu etern rival en els resultats d'una dècada.

Als 80 el Madrid continuava amb l'hegemonia a la lliga, guanyant-ne 5 de consecutives. També van guanyar dues copes de la UEFA. Tot i això, el Barça va guanyar dues recopes, una lliga i tres copes del rei, gràcies sobretot, a Diego Armando Maradona i a Bernd Schuster. L'any 1986 el Barça va tornar a perdre l'oportunitat de guanyar una copa d'Europa. El Barcelona va passar al davant del Madrid en el balanç total de resultats de la dècada.

El Barça va dominar durant els cinc primers anys. Amb l'anomenat Dream Team (equip dels somnis) i amb Johan Cruyff com a entrenador, el Barça va conquerir la primera Copa d'Europa i va guanyar quatre lligues consecutives, curiosament dues d'elles amb derrota a l'última jornada del Reial Madrid davant el Tenerife. El Madrid va encaixar un 0-5 a la temporada 1993/94 que va ser contestada l'any següent amb un 5-0.

En qüestió de palmarès, el Barcelona va guanyar: 6 lligues, tres copes del Rei, una copa d'Europa i dues recopes d'Europa. El Madrid va conquistar: tres lligues, dues copes del Rei i dues copes d'Europa. El Barça continuava guanyant en les xifres dels resultats.

A la temporada 2000/01 el Madrid va aconseguir el títol de Lliga. El Barça va quedar quart a la Lliga i no va arribar a les finals ni de la copa del Rei ni de la Copa de la UEFA. A la temporada 2001/02 el València va guanyar la lliga i el Madrid i el Barça van quedar en tercer i quart lloc, respectivament. El Reial Madrid també va guanyar la novena Copa d'Europa davant el Bayer Leverkusen. El Barça va quedar quart a la lliga i a la copa d'Europa va quedar eliminat a semifinals contra el Madrid.

A la temporada 2002/03 el Madrid va guanyar la lliga traient-li a la Reial Societat i el Barça va quedar sisè. El Barça va quedar eliminat a quarts de final de la copa d'Europa. A la temporada 2003/04 el València va guanyar la lliga davant el Barcelona i el Reial Madrid va quedar quart. Al club blanc se li van acabar els anys d'èxits i va entrar tres anys en sequera.

A la temporada 2004/05 el Barça va guanyar la lliga amb Frank Rijkaard com a entrenador. Ronaldinho i Samuel Eto'o van liderar l'equip. A la temporada 2005/06 el Barça va guanyar la lliga amb 12 punts d'avantatge davant el Madrid. Aquest mateix any el Barça va guanyar la Copa d'Europa davant l'Arsenal (2-1).

A la temporada 2006/07 el Reial Madrid va guanyar la lliga contra pronòstic. El Barça va fer una temporada nefasta quedant eliminat al Mundial de Clubs davant l'Internacional de Porto Alegre, quedant eliminat davant el Getafe a la semifinal de la copa del Rei i caient davant el Sevilla a la Supercopa d'Europa. A la temporada 2007/08 el Barça va haver de fer el "passadís" al Madrid en el clàssic que va acabar 4-1 favorable als merengues.^[13] El Madrid va ser campió de lliga amb 8 punts d'avantatge sobre el Vila-real CF i 18 davant el Barça. Tot això la temporada que ve canviaria.

A la temporada 2008/09 va ser molt favorable als blaugranes. Els dos clàssics els va guanyar: el primer, al Camp Nou, per 2-0 i es va distanciar amb 12 punts del Madrid i el segon, al Santiago Bernabéu va guanyar pel resultat històric de 2-6.^[13] Per primera vegada a la història el Barça aconseguia fer més de cinc gols a domicili i al Madrid. Un Barcelona màgic dirigit per Pep Guardiola va aconseguir la lliga matemàticament a tres jornades pel final. A la Copa del Rei el Barcelona va guanyar la final a l'Athletic Club. També van aconseguir la Copa d'Europa davant el Manchester United FC per 2-0 a la final de Roma. Així, el Pep Team aconseguia ser l'únic equip espanyol que obtenia un triplet i el cinquè d'Europa. Al principi de la temporada 2009/10 també van aconseguir la Supercopa d'Espanya davant l'Athletic Club de Bilbao, la Supercopa d'Europa davant el Xakhtar Donetsk a Mònaco i el Mundial de Clubs als Emirats Àrabs Units davant l'Estudiantes de la Plata. Amb aquests tres altres títols, el Barça havia guanyat sis títols en un any o sextet, sent l'únic equip del món en aconseguir-ho.

El balanç de la dècada és més aviat per part del Barça, tot i que és difícil, ja que hi va haver molts alts i baixos. En aquesta dècada havien jugat jugadors com Lionel Messi i Ronaldinho per part del Barça i Van Nistelrooy i Iker Casillas de banda del Madrid.

Després de l'ostracisme que havia patit el Barcelona en els últims tres anys, on els catalans es van alçar amb la majoria dels títols disputats, el club madridista va contractar com a entrenador José Mourinho -un dels pocs que va aconseguir frenar el club barcelonista- per formar un sòlid projecte, primer des de feia anys amb l'objectiu de recuperar el crèdit perdut. Amb tots dos clubs dominant el panorama espanyol, dos jugadors van augmentar aquesta diferència respecte a la resta: Cristiano Ronaldo i Lionel Messi.

En la seva primera contesa els catalans -amb l'estil habitual dels últims anys- van signar un 5-0 als madrilenys encara adaptant-se com un equip, sent la cinquena vegada en la història que repetien aquest resultat.^[14] Va ser el primer d'una successió de trobades mai produïda, fet que va ocasionar que la rivalitat i les picabaralles entre els dos fossin les més fortes que es recorden en els últims anys.

L'abril de 2011 es va donar un fet inèdit en la història d'aquest partit perquè van haver quatre clàssics en 18 dies perquè coincidien en tres competicions diferents.^[15] El resultat va ser de dos empats i una victòria de cada club.^[16] La dels madrilenys va suposar frenar una ratxa negativa de sis partits consecutius sense vèncer els catalans, a més de ser en la final de la Copa del Rei de l'edició de 2010-11 i que va suposar que s'alcessin amb el títol després de divuit anys.^[17] La dels barcelonistes va suposar aconseguir després del compte general de l'eliminatòria la dissetena final europea de la seva història -per les vint-i-una assolides pels madridistes- i equilibrar el balanç de tots dos a la màxima competició europea alçant a més el seu quart títol.^[18]

El partit entre tots dos corresponent a la Lliga 2011-12, jugat el 10 de desembre de 2011, va deixar el gol més ràpid en la història dels seus enfrontaments fins a la data. Karim Benzema va marcar per als madridistes a vint-i-dos segons del començament del partit,^[19] superant l'anterior registre datat de 1941 i pertanyent a Chus Alonso quan va marcar als quaranta segons.^[19] Mentrestant, Cristiano i Messi es van convertir aleshores en dos dels majors golejadors de la història del futbol, superant els 500 gols en les seves carreres.^[20]

A partir del 2014, el Reial Madrid va invertir la tendència a favor seu. Si bé el conjunt blaugrana va aconseguir el seu segon triplet l'any 2015, el conjunt blanc va aconseguir convertir-se en el primer club en revalidar el títol i aconseguir una terna consecutiva de la Lliga de Campions sota el seu actual format, quart títol de la competició en cinc anys, en una època en la qual el club blaugrana es trobava en un dels millors moment de la seva història guanyant la major quantitat de títols i resultats de la seva història,^[21] el Reial Madrid CF va començar la considerada com a segona època daurada de la seva història sota la direcció de Zinedine Zidane.

Aquests són només els partits de lliga, on el nom del club en negreta indiquen que va guanyar.

Cal assenyalar que el clàssic, també té diferents utilitats en el futbol mundial: a Anglaterra a vegades als partits de la lliga de futbol anglesa jugats entre el Leeds United i el FC Blackpool són anomenats clàssics. A l'Argentina el partit entre Boca Juniors i River Plate són anomenats superclàssics.

• La Vanguardia – Barça-Madrid, un clásico con mucha historia (castellà)