Eco de Reus
Eco de Reus va ser una publicació bisetmanal reusenca fundada per Jaume Ardèvol per defensar la Constitució de Càdis i la monarquia constitucional[1] que sortí del 16 d'abril al 14 de maig de 1814. Porta el lema: "Año 7o. de la regeneración española, y 3o. de la Constitución".
Tipus | periòdic |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | castellà |
Data d'inici | 16 abril 1814 |
Data de finalització | 14 maig 1814 |
Fundador | Jaume Josep Ardèvol i Cabrer |
Lloc de publicació | Reus |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Ideologia | liberalisme |
Història
modificaEl 27 de març de 1814 el Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, també dirigit per Ardèvol, anuncia que en sortirà un altre "muy en breve, cuyo primer objeto será hacer conocer al pueblo las discusiones y decretos del Soberano Congreso y la marcha del pueblo español acia [sic] la prosperidad nacional. Este periódico se denominará el Eco".[2] El 15 d'abril se'n publicà un prospecte en el qual es justificava la seva aparició al·legant la llibertat d'impremta i avisant que "en el Eco se publicarán artículos comunicados, y discursos relativos al bien general de la nación" i que defensaria per sobre de tot la Constitució.[3] La Constitució serà, com ja s'anunciava, el tema constant de la revista, des del seu primer número fins al darrer. El contingut dels articles explica en termes senzills el llenguatge polític i defensa la convicció que el Rei jurarà la Constitució i no retornarà a l'absolutisme, ja que si ho fes, "[podría] imponer entre el trono y el pueblo [...] una distancia inmensa, convirtiendo la autoridad paternal del rey en un tirano exacrable".[4]
Continguts
modificaPolemitzà sistemàticament amb El Centinela de la Patria en Reus, imprès a Tarragona, dirigit pel Pare Rius, franciscà, i pel dominic reusenc Tomàs Gatell, i que defensava les postures més reaccionàries de l'absolutisme. La finalitat de l'Eco era mantenir l'esperança en la pervivència de la Constitució i intentar influir en l'opinió pública de la necessitat de la llibertat per a poder garantir el progrés i la reconstrucció del país després de la guerra del francès. Els articles anaven sempre signats amb pseudònims: "El Labrador", "Un oficial del ejército"... o amb inicials: B.F. y J., D.S.A. Tenia diversos apartats: "Constitución", "Notícias nacionales", Noticias extrangeras", "Córtes" i publicava també poemes patriòtics. Segons l'historiador reusenc Andreu de Bofarull els redactors principals foren Jaume Ardèvol i mossèn Marraco, rector de Vila-seca.[5] També hi publicà Marià Fonts, segons el biògraf Josep Olesti, que va ser alcalde de Reus el 1820, a l'inici del Trienni liberal.[6]
Aspectes tècnics
modificaPublicat en mida foli a dues columnes, sortia dos cops per setmana i s'imprimia per Joaquim Artigas a la Imprenta de los Amigos de la Constitución. La capçalera era tipogràfica.
Localització
modifica- Es conserva a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus[7]
- Es conserva a l'Hemeroteca Caixa Tarragona[8]
Referències
modifica- ↑ Trill, Xavier. «Introducció». A: El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la pátria en Reus (1814). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997, p. XI.
- ↑ «Nueva publicación». Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, Núm. 86, 27-III-1814, pàg. 348.
- ↑ «Prospecto». Prospecto del Eco de Reus, 15-III-1814, pàg. 1.
- ↑ A.B. «Quatro palabras sobre el estado de la opinión». Eco de Reus, Núm. 2, 19-IV-1814, pàg. 5.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus. Reus: Imprenta de Pedro Sabater, 1845, p. Vol. II p. 155.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 275.
- ↑ «Eco de Reus». [Consulta: 20-I-2014].
- ↑ «Eco de Reus». Arxivat de l'original el 2014-02-20. [Consulta: 3-II-2014].
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la Patria en Reus (1814): reedició facsímil. Introducció i índex Xavier Ferré i Trill. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997. ISBN 849217613X