Dur Xarrukin

Sargon II va construir Dhur Xarrukin sobre un poble anomenat Maganuba entre el 717 i el 707 aC, i hi va traslladar l'administració des de Kalkhu (moderna Birs Nimrud), però a la seva inesperada mort en batalla el 705 aC la capital fou traslladada poc després pel seu fill Senaquerib a Niniveh, a 20 km al sud, i Dur Sharrukin fou abandonada quan encara ni tan sols estava acabada totalment.

Es va construir a la confluència entre el Tigris i el Gran Zab, i es va portar fusta de Fenícia i materials de diversos llocs; a l'entorn es van plantar oliveres. Fou un model d'arquitectura assíria amb forma rectangular (1.760 per 1.635 metres, uns 3 km²) emmurallada (16.280 metres) i amb set portes i 157 torres defensives. Una terrassa tenia els temples dedicats a Nabu,^[1] Shamash i Isin, i capelles per a Adad, Ningal i Ninurta, i el palau reial; també hi havia un temple amb torres (ziggurat); el palau estava adornat amb escultures i relleus; les portes estaven flanquejades per braus alats amb cap humà, que pesaven 40 tones cadascú. A la ciutat, es va trobar una llista de reis assiris iniciada amb Irishum I (vers 1852-1813 aC) i encara que presenta diferències amb la llista d'Assur, la combinació de les dues i algunes dades astronòmiques permeten determinar mitjanament la història dels reis d'Assíria. A la rodalia, hi ha jardins amb tota mena de plantes aromàtiques i fruiters, i el parc de cacera reial.

Fou coneguda pel cònsol general francès a Mossul, Paul-Émile Botta el 1842, però va suposar que era Niniveh; fou excavada per Bota entre 1842 i 1844 i cap al final se li va unir Eugène Flandin. Victor Place va reprendre l'excavació del 1852 al 1855. Dos incidents dels vaixells que traslladaven objectes van suposar la pèrdua de força material: el 1853, una flotilla que portava objectes que havien d'anar a París fou assaltada per pirates; el 1855, Place i Jules Oppert van intentar transportar els objectes salvats i d'altres de Dur Sharrukin i de Nimrud, però un naufragi va fer perdre 200 caixes d'objectes que es van enfonsar al riu. El que es va poder salvar fou portat al Louvre.

El 1928-1935, va excavar la ciutat un equip americà de l'Oriental Institute de Chicago dirigit per Edward Chiera, especialment centrant els treballs al palau reial. Un brau colossal de 40 tones fou tret a la llum a la sala del tron trencat en tres grans trossos, que foren portats a Chicago. Després, la direcció la van agafar Gordon Loud i Hamilton Darby, centrats en el palau i els temples, i les portes de la ciutat.

El 1957, equips iraquians del Departament d'Antiguitats dirigits per Fuad Safar van seguir les tasques i va descobrir el temple de Sibitti.

• Enciclopèdia de l'Islam, V, 70.
• G. Loud i C.B. Altman, Khorsabad, University of Chicago Press, 1936-38.
• A. Fuchs, Die Inschriften Sargons II. aus Khorsabad, Cuvillier, 1994, ISBN 3-930340-42-9.
• A. Caubet, Khorsabad: le palais de Sargon II, roi d'Assyrie: Actes du colloque organisé au musée du Louvre par le Services culturel les 21 et 22 janvier 1994, La Documentation française, 1996, ISBN 2-11-003416-5.
• Arno Poebel, The Assyrian King-List from Khorsabad, Journal of Near Eastern Studies, vol. 1, no. 3, pp. 247–306, 1942.
• Arno Poebel, The Assyrian King List from Khorsabad (Continued), Journal of Near Eastern Studies, vol. 1, no. 4, pp. 460–492, 1942.
• Pauline Albenda, The palace of Sargon, King of Assyria: Monumental wall reliefs at Dur-Sharrukin, from original drawings made at the time of their discovery in 1843-1844 by Botta and Flandin, Editions Recherche sur les civilisations, 1986, ISBN 2-86538-152-8.
• Marc Van De Mieroop, A History of the Ancient Near East ca. 3000 - 323 BC, (Wiley-Blackwell) 2006, ISBN 1-4051-4911-6.
• D.D. Luckenbill, Ancient Records of Assyria and Babylonia, vol II.
• Lane Fox, D. Stronach, "The Garden as a political statement: some case-studies from the Near East in the first millennium BC", Bulletin of the Asia Institute 4 (1990).
• Cultraro M., Gabellone F., Scardozzi G, Integrated Methodologies and Technologies for the Reconstructive Study of Dur-Sharrukin (Iraq), XXI International CIPA Symposium, 2007.
• Paul Emile Botta and Eugene Flandin, Monuments de Ninive, en 5 volums, Imprimerie nationale, 1946-50.
• E. Guralnick, New drawings of Khorsabad sculptures by Paul Émile Botta, Revue d'assyriologie et d'archéologie orientale, vol. 95, pp. 23–56, 2002.
• Victor Place, Nineve et l'Assyie, en 3 volums, Imprimerie impériale, 1867-1879.
• Joseph Bonomi, Ninevah and Its Palaces: The Discoveries of Botta and Layard, Applied to the Elucidation of Holy Writ, Bohn, 1957 (reimpressió 2003, Gorgias Press LLC, ISBN 1-59333-067-7).
• Robert William Rogers, A history of Babylonia and Assyria: Volum 1, Abingdon Press, 1915.
• Tell Asmar, Khafaje and Khorsabad: Second Preliminary Report of the Iraq Expedition, Henri Frankfort, 1933.
• Iraq Excavations of the Oriental Institute 1932/33: Third Preliminary Report of the Iraq Expedition, Henri Frankfort, 1934; * Gordon Loud, Khorsabad, Part 1: Excavations in the Palace and at a City Gate, Oriental Institute Publications 38, University of Chicago Press, 1936.
• Gordon Loud and Charles B. Altman, Khorsabad, Part 2: The Citadel and the Town, Oriental Institute Publications 40, University of Chicago Press, 1938.
• F. Safar, "The Temple of Sibitti at Khorsabad", Sumer 13 (1957:219-21).