Dominique Bona

Dominique Bona
	(2010)
Biografia
Naixement	(fr) Dominique Henriette Marie Conte ; 29 juliol 1953 (71 anys); Perpinyà (Catalunya del Nord)
Seient 33 de l'Acadèmia Francesa
	18 abril 2013 – ; ← Michel Mohrt
Dades personals
Formació	Universitat de París - Sorbonne - maîtrise ; Lycée Victor Duruy (en)
Activitat
Ocupació	periodista, novel·lista, crítica literària
Ocupador	Version Femina (fr) , crítica literària (2004–) ; Le Figaro littéraire, periodista, crítica literària (1985–2005) ; Le Quotidien de Paris, periodista, crítica literària (1980–1985) ; France Inter (1976–1980) ; France Culture (1976–1980)
Membre de	Acadèmia Francesa (2013–)
Família
Pares	Arthur Conte i Colette Lacassagne
Germans	Pierre Conte
Premis
	(30 desembre 2017) Oficial de la Legió d'Honor; (14 maig 2014) Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (2012) prix littéraire Simone-Veil (fr) ; (2007) grand prix de l'héroïne Madame Figaro de la biographie (en) ; (2000) bourse Goncourt de la biographie (en) ; (1998) Premi Renaudot; (1992) Premi Interallié; premi Príncep Pere; Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres ;

Dominique Bona (Perpinyà, 29 de juliol del 1953) és una escriptora nord-catalana multipremiada que publica novel·les i biografies en francès.^[1]

Biografia

Nascuda en el si d'una família catalana, és filla del polític i intel·lectual Arthur Conte. Després d'estudiar a la Sorbona, obtingué la plaça de professora d'agregada de lletres. Treballà a les ràdios France Culture i France Inter (1976-1980), i fou periodista i crítica literària al Quotidien de Paris (1980-1985) i a Le Figaro littéraire (del 1985 endavant).

Ha obtingut els premis Renaudot (per Le Manuscrit de Port-Ébène el 1988), Méditerranée (per Gala el 1994) i l'Interallié (Malika, 1992). Des del 1999 és membre del jurat del Premi Renaudot. Diverses de les seves biografies han estat traduïdes a múltiples idiomes (català, alemany, castellà, hebreu, japonès, portuguès, rus, xinès...).

Va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa al seient 33 el 18 d'abril de 2013.^[2]

Obres

Biografies

Clara Malraux, nous avons été deux Paris: Grasset, 2010 ISBN 9782070128204
Camille et Paul, la passion Claudel Paris: Grasset 2006 ISBN 9782246706618
Il n'y a qu'un amour Paris: Grasset, 2003 ISBN 9782246633617 (biografies d'André i Simone Maurois, Jane-Wanda de Szymkiewicz i Maria Rivera)
Berthe Morisot, le secret de la femme en noir Paris: Grasset, 2000 ISBN 9782246537113
- Premi Goncourt de biografia, Premi Bernier de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Stefan Zweig, l'ami blessé Plon, 1996 (nova edició Paris: Grasset, 2010 ISBN 9782246772514)
Gala Paris: Flammarion, 1994 (edició castellana Barcelona: Tusquets, 2004 ISBN 9788483109373)
Les Yeux noirs ou "les vies extraordinaies des sœurs Hérédia" Paris: J.C.Lattès, 1989 (edició de butxaca Paris: Librairie générale française, 1991 ISBN 9782253058465)
- Grand Prix de la Femme, Alain Boucheron, Premi de l'Enclave des Papes, Premi Lutèce, Premi dels Poetes Francesos
Romain Gary Paris: Mercure de France, 1987 ISBN 9782715214484
- Grand Prix de la biographie de l'Académie française

Mes vies secrètes (Autobiografia) Gallimard 2019. ISBN 9782072830723

Novel·les

La Ville d'Hiver Paris: Grasset, 2005 ISBN 9782246633716
La dernière journée de Stefan Zweig Paris: le Grand livre du mois, 1999 ISBN 9782702822364
Le Manuscrit de Port-Ébène Paris: Grasset, 1998 (El manuscrit de Port-Ébène Barcelona: Proa, 1999 ISBN 9788482567426)
- Premi Gabrielle d'Estrées
Malika Paris: Mercure de France, 1992 (edició de butxaca Paris: Gallimard, 1994 ISBN 9782070388943)
Argentina Paris: Mercure de France, 1984 ISBN 9782715202047
Les heures volées Paris: Mercure de France, 1981

Referències

↑ «Dominique Bona». Colibrí Editors. [Consulta: 29 maig 2020].
↑ «Dominique Bona». Goodreads. [Consulta: 29 maig 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dominique Bona

[1] «Dominique Bona». Colibrí Editors. [Consulta: 29 maig 2020].

[2] «Dominique Bona». Goodreads. [Consulta: 29 maig 2020].

[1]