Discurs sobre la Ogdòade i la Ennèade

El text és un diàleg entre Hermes Trismegist i un deixeble. Fa referència bàsicament a l'ascens a regnes superiors d'il·luminació espiritual. Després de la mort, l'ànima haurà de viatjar a través de set esferes i després arribarà al vuitè i novè nivell, on l'ànima podrà experimentar la felicitat i l'èxtasi verdader. Sembla que el tractat parlaria d'una esfera més alta, la desena, però el text conservat no ho deixa clar. El deixeble no és un principiant, i Hermes Trismegist li parla només de l'etapa final, que consisteix en conèixer i comprometre la seva persona. La iniciació permet la regeneració i sorgeix un nou ésser humà inspirat directament per l'intel·lecte diví. El llibre no és una transmissió de coneixements sinó la mostra d'una experiència o una actitud espiritual, una predisposició interior. La part central del text està formada per oracions, visions extàtiques i instruccions del mestre que fan referència a la pedagogia de l'oració. Aquest diàleg permet conèixer en detall els ritus d'iniciació i les pràctiques de les comunitats gnòstiques.^[1]