Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.^[1]

Bisbat de Perpinyà

Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà, seu de la diòcesi
Tipus	bisbat catòlic
Localització
42° 42′ 02″ N, 2° 53′ 44″ E / 42.7006°N,2.8956°E / 42.7006; 2.8956
Separat de	arquebisbat de Narbona
Població humana
Població	471.038 (2019) (114,44 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	catolicisme
Geografia
Part de	província eclesiàstica de Montpeller
Superfície	4.116 km²
Limita amb	bisbat de Vic, sud-oest bisbat de Carcassona, nord bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, nord-oest bisbat d'Urgell, oest bisbat de Girona, sud
Dades històriques
Anterior	bisbat d'Elna
Creació	1817
Catedral	Catedral de Perpinyà
Lloc web	perpignan.catholique.fr

Actualment, comprèn el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l'Alta Cerdanya.^[2] Aquest darrer territori pertanyia al bisbat d'Urgell, però pel tractat dels Pirineus (1659) es migpartí la Cerdanya i, posteriorment (1802), el territori sota administració francesa de la Cerdanya va passar al bisbat de Perpinyà (a canvi, el bisbat d'Urgell aconseguí la Vall d'Aran).^[3] També pel tractat dels Pirineus, el bisbat de Perpinyà va deixar d'estar vinculat amb Catalunya i va passar a estar vinculat a Narbona.^[4]

Els bisbes més coneguts del bisbat són:

• Pere de Magarola i Fontanet, Diputat eclesiàstic del General de Catalunya.
• Juli-Maria Carsalade du Pont que hom anomena el Bisbe dels catalans (1899-1932).
• Francesc Eiximenis (1408-1409).