Dama de Baza

Aquesta obra va ser trobada el 22 de juliol de 1971 per l'arqueòleg Francisco José Presedo Velo al Turó del Santuari, necròpoli de l'antiga Basti (Basa), a la província de Granada (Espanya).

Estava dins d'una cambra funerària de 2,60 m² i 1,80 m de profunditat, on hi havia a més un àmfora púnica que es comunicava amb la superfície per mitjà d'un embut, a través del qual segurament es feien des de l'exterior libacions com a ofrenes líquides. Això indica que es professava culte a la persona allí enterrada.

Davant de la dama hi havia un petit amuntegament d'armes cremades i altres objectes que formaven la panòplia d'un guerrer. Els arqueòlegs, basant-se en això, van arribar a la conclusió que podria tractar-se de l'enterrament d'un important guerrer. No obstant això, recents estudis realitzats en les restes trobades a l'interior de la dama revelen que aquests van pertànyer a una dona.

Les teories que es barregen actualment són que podria haver-se tractat d'una guerrera divinitzada (en relació a les falcates i altres armes trobades al jaciment) o d'una reina sacerdotessa. Si bé el caràcter sacre de la persona enterrada és més que evident, no ho és tant el seu caràcter guerrer. És possible que aquestes falcates siguin simples ofrenes o demarcadors del prestigi social de què gaudia la persona allí enterrada (a causa de com eren de costosa l'elaboració d'una d'aquestes «espases»), per la qual cosa es tendeix a pensar que es tracta amb més probabilitat d'una figura femenina de gran importància social, com una reina.

La dama està asseguda en un tron que té unes ales prou llargues al respatller. Les potes davanteres del tron són urpes de lleó. La superfície està rematada amb la tècnica de l'estucat i pintada després en blau, vermell, castany i negre, tot això aglutinat amb guix.

El rostre mostra unes faccions mediterrànies. Té el cabell negre, amb dues grans ones laterals que apunten per sota d'un tocat compost per una còfia o tiara que cobreix parcialment les orelles i que, a més, està decorada amb tres bandes. Porta unes arracades molts grosses que estan buides i que pengen directament del lòbul de l'orella. El coll està cobert per quatre gorgeres i a continuació llueix un collaret format per grans on s'enganxen cinc penjolls. Un altre gran collaret es mostra amb tres peces en forma de cor. Als dits té nombrosos anells i en cada canell es poden veure diversos cèrcols.

• Francisco J. Presedo Velo, «La Dama de Baza», Trabajos de prehistoria vol. 30, nº 1, 1973, págs. 151-216. ISSN 0082-5638.