Cremsa
Cremsa fou una marca catalana de motocicletes, motocarros i tricicles de repartiment, fabricats per l'empresa Construcciones Radio-Electro Mecánicas, S.A. a Barcelona entre 1958 i 1964.[1] Les xifres de matriculacions que se'n coneixen són de 132 motocarros el 1964 i 13 el 1965.
(es) Construcciones Radio-Electro Mecánicas, S.A.  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fabricant de motocicletes | ||||
| Indústria | indústria automotriu, indústria tèxtil i indústria electrònica | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1958 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1964 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
L'empresa, amb seu al número 14-20 del carrer Cristóbal de Moura de Barcelona, es dedicava inicialment a l'estampat de peces metàl·liques per a la indústria de l'automòbil, tocant també els rams elèctric i tèxtil. El 1952, tenia una plantilla de 15 persones, que augmentà a 25 el 1959.[2] Actualment, Construcciones Radio-Electro Mecánicas pertany a un hòlding de capital de risc.[3]
Història
modificaA partir de 1956, l'empresa inicià la fabricació de tricicles de repartiment, anomenant Pato al seu primer model perquè el seu frontal i parafangs recordaven un ànec.[2] El Pato fou un dels primers tricicles amb la caixa darrere del conductor i cabina, i estava propulsat per un motor Hispano Villiers 6M, amb refrigeració forçada, situat al costat dret del vehicle. La transmissió era per cadena a una sola roda. Aquell mateix any, 1956, s'anuncià un motocarro amb caixa davantera i manillar independent amb columna de direcció, denominat també "Motocarro Pato". Cal dir que l'empresa comercialitzava els seus vehicles des del carrer Còrsega, núm. 203-205, de Barcelona.[3]
El 1957 aparegué una versió evolucionada del Pato amb moltes novetats: el motor anava situat al centre, sota el seient del conductor, la transmissió era per arbre a diferencial, la suspensió anterior era Earles i el canvi de 3 o 4 velocitats, amb marxa enrere, amb un xassís llarg amb reductora. El sistema de frens era triple hidràulic de peu sobre la roda posterior, mecànic de mà sobre la roda anterior i de mà amb palanca sobre l'arbre de transmissió.[3]
Durant la dècada de 1960 es varen començar a comercialitzar també amb marca Cremsa uns motocarros fabricats per Trimosa. Inicialment se'n varen produir dos models, anomenats "Toro" i "Rata", i més tard un tercer tipus tractor que podia arrossegar un remolc amb una càrrega màxima de 1.000 kg. Els dos primers models muntaven motors Hispano Villiers de 250 cc.[3]
Motocicletes
modificaLa seva primera motocicleta va sortir el 1958 i es posà en producció el 1960: la Rallye, un model de línia avançada i futurista:[4] S'oferia en dues motoritzacions: 197 cc, motor Hispano Villiers i 250 cc (bicilíndric) i suspensió davantera a biela empesa (un sistema molt perillós en les frenades).[1]
El 1965, coincidint amb el llançament dels motors Hispano Villiers per a ciclomotor, decidiren llançar al mercat dos models (Turisme i Sport), equipats amb el mateix motor de 50 cc, amb una potència de 2 CV a 5.500 rpm, canvi de dues i tres velocitats amb comandament al peu i puny. Velocitat màxima: 50 km/h amb un consum d'1,5 l cada 100 km.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 307-308. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «La moto als Països Catalans». Fricandó motarra, 03-10-2008. [Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Cremsa (Construcciones Radio-Electro Mecánicas, S.A.) (1956 - 1965)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Cremsa». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 25. D.L. B 29846-2011.
Enllaços externs
modifica- Pàgina amb la història de CREMSA (castellà)