Cosificació sexual

La cosificació (de "cosa") o objectització (d'"objecte") de la dona és un concepte sorgit de les teories feministes, que consideren que és una conseqüència de la desigualtat social entre sexes. Exemples típics de cosificació de la dona són l'ús que se'n fa a la majoria de la pornografia, els implants de mames i en general la cirurgia plàstica per a embellir-se i, en els mitjans de comunicació, l'ús del seu cos com a objecte publicitari i el concepte de sex symbol. De fet, la forma més freqüent n'és la cosificació sexual, en la que la dona és tractada com un objecte sexual a disposició de l'home. Els homes que no veuen les dones com a iguals, per a no compartir el seu poder, les idealitzen i així les converteixen en objecte, com és el cas de les models i les muses.^[10][11][12]

En una societat androcèntrica i, per tant, amb biaix de gènere masculí, les pràctiques i polítiques sobre dones, si n'hi ha, tracten aquestes com una "cosa social". Una "cosa" més a incloure en polítiques assistencials, per exemple, per haver una carència.^{[13][14][15][16]}

Crítics culturals pro-feministes com Robert Jensen i Sut Jhally van acusar als mitjans de comunicació i empreses de publicitat de promoure la reïficació de dones per fomentar béns i serveis.^[17][18][19] En tal sentit, la publicitat en la qual les dones apareixen realitzant tasques de la llar, netejant el bany, cuinant, i l'home apareix com el que aporta els diners a la família, no fan una altra cosa que incrementar aquest sentit masclista de la societat i de la televisió.

Les escriptores feministes Christina Hoff Sommers i Naomi Wolf escriuen que l'alliberament sexual de les dones ha causat que moltes dones vegin als homes com a objectes sexuals.^[20][21][22] Argumenten que els efectes psicològics de la cosificació en els homes són semblants als ocorreguts entre les dones, provocant una autoestima negativa entre els homes, a més d'inseguretat sexual i d'altres pors, que provoquen l'increment d'ús d'estimulants, com la viagra.^{[23][24][25][26]}

Els homes són presentats també com a objectes sexuals a pel·lícules i programes de televisió, calendaris de beefcakes i revistes femenines.^[27][28] També, hi ha dones que consumeixen pornografia.^[29][30]

La "autocosificació sexual" és la valoració autocrítica que es realitza una dona a si mateixa des de la perspectiva cosificadora pròpia del heteropatriarcat, tan difosa i normalitzada per mitjà de la televisió, la publicitat, el cinema, la pornografia i la prostitució; i que fa veure a la persona femenina com un mer objecte de satisfacció sexual per a l'home.

Una dona s'autocosifica quan prescindeix de qualsevol valor propi intel·lectual o psicològic donant única cabuda a la seva aparença i al seu físic com a model d'identificació amb la seva pròpia persona.