Corts de Montsó (1376)

El donatiu aprovat pel conjunt del reialme va ascendir a 325.000 lliures valencianes o barcelonines, el qual es lliurarà a terminis en pagaments bimestrals durant un període de 14 mesos. I s'estableix el pagament de cada un dels estats: Catalunya, 158.500 lliures; Aragó, 78.000 lliures, València, 68.900 lliures, i Mallorca, 19.500 lliures.^[5] Demanat altre donatiu per a defensar Sardenya, no és concedit, però el darrer dia de sessions s'acorda prestar al rei 50.000 florins, que s'han de pagar de la proferta general,^[6] dels quals Catalunya contribueix amb 24.400 florins, Aragó amb 12.000, València, amb 10.600, i Mallorca, amb 3.000.^[7]

Les corts d'Aragó, per a reunir els diners del donatiu, recorren a les generalitats, impost indirecte on es carreguen les mercaderies que surten i queden franques les que entren al regne, excepte els teixits, on es carreguen les importacions, el 20% del valor, i queden lliures de càrregues les exportacions. La recaptació de les generalitats s'arrenda a dos inversors de Saragossa, por 11.000 lliures anuals, possibilitant el carregament de censals per a fer front al donatiu.^[8]

En aquestes corts no s'aprova cap fur ni cap acte de cort.^[2][9]

Per a fer front al donatiu, Catalunya reuneix els diners a través de l'establiment durant any i mig d'imposicions sobre els cereals i la carn, i amb les generalitats que inclouen nous conceptes retributius. Per a gestionar el donatiu s'estableix un veritable organigrama administratiu: tres diputats residents a Barcelona, tres oïdors, tres diputats encarregats de les mostres de les tropes, manteniment dels diputats locals i nomenament d'Antoni Bassot com a regent dels comptes. Aquestes característiques apareixen en els capítols del donatiu, i també punts referits a l'ordenació de la guerra, i una sèrie de privilegis atorgats a canvi del donatiu, de caràcter temporal, i altres peticions més específiques; arribant als 97 capítols.^[10]

El sistema per aconseguir promptament els diners del donatiu es va establir venen censals i violaris, quedant obligades les generalitats en el pagament dels interessos. Per tant, al col·locar uns imposts al servei d'un deute a llarg termini, aquests imposts es perpetuaven. Aquesta dinàmica comportà, en aquests anys, l'establiment d'un sistema fiscal d'Estat, i la creació d'una institució, la Diputació del General, que es mantindrà vigent durant tot el període foral.^[11] Quan es convoquen les corts, era President de la Generalitat en Joan I d'Empúries, qui va ser substituït per Guillem de Guimerà i d'Abella.^[12]

En aquestes corts no s'aprova cap constitució ni cap acte de cort.^[13]

A aquestes Corts assistiren 13 localitats (València, Oriola, Xàtiva, Morella, Borriana, Morvedre, Castelló, Alzira, Cullera, Castellfabib, Ademús, Alpont i Alacant),^[7] alguns representants del braç eclesiàstic i 37 membres del braç militar.^[14]

Les corts valencianes, per a reunir els diners del donatiu, donen llibertat a les universitats per a utilitzar la via recaptatòria que desitgen,^[15] tot i que una part, almenys, s'aconseguirà mitjançant les generalitats.^[16] En els capítols del donatiu, tant els presentats pels braços militar i eclesiàstic, com els presentats pel braç reial, s'estableix un veritable aparell administratiu: 6 diputats, dos per cada braç, per a gestionar el donatiu, un clavari, encarregat de la recaptació, 3 oïdors, un per cada braç, per a examinar els comptes i per a assessorar els diputats, i altres assessors sota la supervisió dels diputats.^[17] En els capítols del donatiu, a més de concretar el donatiu, la durada i la seva gestió, també apareixen capítols que tracten sobre la preparació de l'exèrcit, i sobre peticions generals o específiques al rei, quatre de les quals foren posteriorment incloses en la recopilació dels furs de 1482.^[18][19]

En aquestes corts s'aprovaren 20 furs, que apareixen publicats sota la forma de privilegis, amb distinta data.^[20] Aquests furs tracten una àmplia temàtica: sobre economia (la sal i la revocació de les comissions sobre la usura), sobre els distints oficials reials (iniciats com a greuges, intenten delimitar les seves competències), sobre assumptes judicials i penals (prohibició als justícies ordinaris de concedir gràcies en certs crims, remissió de penes excepte alguns crims, terminis judicials, salaris dels funcionaris, reconeixement de segones apel·lacions en determinats casos), i sobre institucions (dret de les ciutats i viles reials a formar exèrcits de defensa, obligació dels membres de l'estament militar domiciliats en una ciutat o vila reial a seguir el penó de la ciutat, confirmació a Castelló del dret dels seus habitants d'adquirir propietats d'eclesiàstics i membres de la petita noblesa).^[21][22]

• Candela Oliver, Bibiana. Cortes valencianas de finales del reinado de Pedro IV: Actas de 1369, 1371 i 1375 (en castellà). Alacant: Universitat d'Alacant, 2006. ISBN 978-84-7908-869-9. 
• Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents. 3 vol.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0. 
• Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. V. Madrid: Imprenta Nacional, 1862 [Consulta: 23 abril 2013]. 
• Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. VII. Madrid: Imprenta Nacional, 1863 [Consulta: 23 abril 2013]. 
• Real Academia de la Historia. Colección de Cortes de los antiguos reinos de España : Catálogo (en castellà). Madrid: Imprenta de José Rodríguez, 1853 [Consulta: 1r octubre 2013]. 
• Romeu Alfaro, Sylvia; Aguiló Lúcia, Lluís. Les Corts valencianes. València: Corts Valencianes. Presidència, 1989. ISBN 84-7579-776-8. 
• Sánchez Martínez, Manuel; Ortó Gost, Pere (eds.). Corts, parlaments i fiscalitat a Catalunya: els capítols del donatiu (1288-1384) (en català i llatí). Barcelona: Generalitat Catalana, 1997. ISBN 84-393-4425-2 [Consulta: 17 maig 2013]. 
• Sánchez Martínez, Manuel «Cortes y fiscalidad : el caso de Cataluña (segunda mitad del siglo XIV)» (en castellà). Aragón en la Edad Media, núm. 21, 2009, pp. 279-308. ISSN: 0213-2486 [Consulta: 28 maig 2013].
• Sesma Muñoz, José Ángel «Fiscalidad de estado y comercio exterior en Aragón» (en castellà). Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 22, 2001, pp. 459-467. ISSN: 0212-2960 [Consulta: 8 octubre 2013].
• Zurita, Jerónimo. Los cinco libros postreros de la primera parte de los Anales de la Corona de Aragón (en castellà). tomo segundo. Impresos en Zaragoza: en el Colegio de S. Vicente Ferrer, por Juan de Lanaja y Quartanet, 1610 [Consulta: 28 abril 2013]. 

• Constitutions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del Cap. de Cort. XXIIII, de las Corts per la S.C. y Reyal Maiestat del Rey Don Philip ... celebradas en la vila d Montso any MDLXXXV. En Barcelona: en casa de Hubert Gotart, 1588 [Consulta: 8 octubre 2013]. 

→ Introducció sense foliar ni paginar, les pàgines indicades d'aquesta part, entre parèntesis, corresponen a les pàgines del document en pdf de l'exemplar digitalitzat aquí enllaçat.

• Fori regni Aragonum (en castellà, llatí i català). Caesaraugustae: Paulus Hurus (imp.), 5 agost 1496. Codi ID: 13599 [Consulta: 11 octubre 2013].  Arxivat 12 October 2013^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
• Furs e ordinacions del regne de Valencia (en català i llatí). València: Lambert Palmart, a despes. de Gabriel Luis de Arinyo, 1482. s/f; s/p [Consulta: 21 maig 2013]. 

→ Llibre sense foliar ni paginar, les pàgines indicades corresponen a les pàgines del document en pdf de l'exemplar digitalitzat aquí enllaçat.

• Savall y Dronda, Pascual; Penén y Debesa, Santiago. Fueros, observancias y actos de corte del Reino de Aragón (en castellà i llatí). T. I. Zaragoza: Establecimiento tipográfico de Francisco Castro y Bosque, 1866 [Consulta: 15 maig 2013].  Arxivat 7 October 2013^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.