Consell General d'Aran

El 1312 fou incorporada novament a la Corona d'Aragó. El rei establí el 22 de juliol del 1313 la Querimònia (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de Jaume el Just, modificant-se el sistema d'administratiu de la universitas al Conselh Generau d'Aran.^[1] El privilegi fou reafirmat el 1325 per Alfons III. Ja havia estat concedit el primer privilegi a Lleida el 4 de juliol del 1306.

L'elecció i el jurament dels consellers del Conselh Generau d'Aran se celebrava a l'església de Sant Aurenç de Viella, que fou enderrocada en l'època de Madoz per raons estratègiques.^[2]

Té competència plena en tot allò que fa referència al foment i l'ensenyament de l'aranès i de la seva cultura, d'acord amb les normes de caràcter general vigents a tot Catalunya en el camp de la política lingüística i educativa. Endemés, La Generalitat ha de cedir al Conselh Generau competències i serveis almenys sobre les matèries següents:

• Ensenyament.
• Cultura.
• Sanitat.
• Serveis socials.
• Ordenació del territori i urbanisme.
• Turisme.
• Protecció, conservació i administració del seu patrimoni històric i artístic.
• Protecció de la natura, muntanya i vies forestals.
• Agricultura, ramaderia, pesca, caça i aprofitaments forestals.
• Salvaments i extinció d'incendis.
• Joventut.
• Oci i temps lliure.
• Esports.
• Medi ambient.
• Recollida i tractament de residus sòlids.
• Salubritat pública.
• Carreteres locals.
• Transport interior de viatgers.
• Artesania.

Endemés, li corresponen les facultats que la legislació de la Generalitat de Catalunya reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de competència municipal, l'assistència als municipis i la cooperació amb aquests, la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya. El Conselh Generau exerceix també les competències que li delega o li assigna l'Administració de la Generalitat d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

El finançament de les competències es farà amb

• Ingressos de dret privat.
• Taxes per la prestació de serveis i la realització d'activitats de la seva competència.
• Contribucions especials per l'execució d'obres o per l'establiment, l'ampliació i la millora dels serveis de la seva competència.
• Participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les entitats comarcals.
• Subvencions i altres ingressos de dret públic.
• Ingressos procedents d'operacions de crèdit.
• Ingressos que es derivin dels acords de cooperació establerts amb la Generalitat.
• Multes.
• Altres que es puguin establir.

També corresponen al Conselh Generau participacions en els ingressos provincials quan s'assumeixin les competències de la Diputació de Lleida i les aportacions dels municipis de la Vall d'Aran.

D'aleshores ençà ha rebut traspassos de competències autonòmiques. El 1993 se li assigna un 1,86% del total de la dotació del FEDER. El 1999 li foren transferides competències en ensenyament (elaboració i producció de llibres de text i material didàctic en aranès, formació permanent del professorat en llengua i cultura aranesa, auxiliars de conversa en aranès, activitats d'implantació de la reforma educativa i desenvolupament en llengua aranesa, gestió dels serveis de menjador i transport escolar i formació ocupacional) i serveis i funcions en matèria de transports interiors de viatgers. El 2000 se li transferiren competències en sanitat i ramaderia i pesca, i el 2003 en formació ocupacional en l'àmbit de l'escola d'hoteleria i serveis socials.

El 21 de gener del 2015 entrà en vigor la nova Llei d'Aran,^[3] que defineix de forma més concisa i amplia substanciosament les competències del Conselh Generau. Al març, aquest va assumir els primers traspassos, en matèries com la infraestructura bàsica de Protecció Civil, foment del comerç i l'artesania i la gestió de l'Arxiu General d'Aran^[4]

Els partits polítics representats al Conselh Generau d'Aran després de les eleccions al Conselh Generau d'Aran de 2023 són:^[5]

• Unitat d'Aran-PSC-Progrés Municipal: 9/13
• Convergéncia Democratica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès: 4/13

L'edifici de la seu del Consell General d'Aran eren les oficines de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, companyia que construí diverses centrals hidroelèctriques a la vall i que tingué un pes econòmic important a l'Aran.

• Eleccions al Conselh Generau d'Aran
• Síndic d'Aran

• Pàgina oficial del Conselh Generau d'Aran