Conca del Tarim
La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea. Part de la conca està dominada pel desert de Taklamakan. Està habitada pels uigurs i altres pobles i per xinesos que hi han emigrat als darrers anys. Al sud, és separada de l'altiplà del Tibet per la serralada Kunlun.[1]
Tipus | endorreisme | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | riu Tarim | ||||
Localització | |||||
Continent | Àsia | ||||
| |||||
Afluents | |||||
Característiques | |||||
Travessa | República Popular de la Xina, Afganistan, Kirguizstan, Pakistan i Tadjikistan | ||||
En aquesta conca, hi va haver fins a 36 regnes que es van disputar la Xina i els pobles nòmades com el xiongnu i els juanjuan. A partir del segle i aC, fou generalment protectorat xinès i formava part de la ruta de la seda.
Geologia
modificaLa conca del Tarim són les restes d'un antic microcontinent que s'amalgamava amb creixement del continent euroasiàtic durant el Carbonífer i el Permià. En l'actualitat, la deformació al voltant dels marges de la conca està resultant en el fet que l'escorça microcontinental s'està afonant sota el Tian Shan pel nord, i el Kunlun Shan pel sud.
Referències
modifica- ↑ «Conca del Tarim». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.